literatura universal

1. Els mites no fonamenten la moral d’un poble, o la seva concepció de la vida, sinó més aviat al contrari: són aquestes les que creen els mitesjustificadors. La manera de viure nòmada dels pastors bíblics, perillosa i imprevisible, dóna preeminència a la força bruta i, com a conseqüència, a l’homesobre la dona; el relat de la creació a Gèn. 2 racionalitza míticament aquesta situació. ¿Pots assenyalar alguns episodis dels fins aquí llegits que posinen relleu la subordinació absoluta de la dona als homes de la família, la seva cosificació? 
2. 5. En el capítol 47 observaràs una curiosa manerad’exigir jurament solemne que en el Pentateuc apareix diverses vegades: amb la mà del qui jura en els testicles del qui reclama jurament (en el text llegiràs unametonímia eufemística). Indaga l’etimologia de 'testicle' en el Diccionari etimològic de Joan Coromines. I a més, explica per què es tracta d’unametonímia, i què significa eufemístic.

3. 4. En els relats del Gènesi hi ha molts elements comuns amb les cultures mesopotàmiques, persa, índia, egípcia igrega; un dels tòpics més estesos és el de l’astúcia maligna de la dona: l’esposa de Putifar n’és un bon exemple. Compara’l amb la història de Fedra iHipòlit en la tragèdia d’Eurípides, un dramaturg grec del segle IV aC (consulta el llibre de text, pàg. 55), i amb el tema central del Sendebar, un llibre derelats en castellà, del segle XIII, que ens arriba des de l’Índia a través de perses i àrabs (consulta amb el professor de Literatura Castellana).