literatura valenciana

La literatura del segle XV a la ciutat de València
El segle XV és el “Segle d'Or” de la literatura catalana. El regne prospera econòmica, política i demogràficament.
L'hegemonia dela ciutat de València es veu reforçada per la crisi del Principat (en guerra civil), que la convertirà en la principal ciutat de la corona.
Amb l'aparició d'un nou tipus de lector, unaburgesia pròspera i ambiciosa, i de la impremta, la literatura esdevé un mitjà de divertiment.
La vida literària s'organitza en dos cercles: el grup aristocràtic, encapçalat per JoanRoís de Corella, d'estil artificiós i elevat, amb poques novetats argumentals, de continguts d'inspiració mitològica o bíblica, coneguts com “valenciana prosa”; i el grup burgés,caracteritzat per les sàtires de costums i el gust pel realisme, amb Bernat Fenollar, Jaume Gasull o Jaume Roig.
Al segle XV trobem a Jordi de Sant Jordi, amb una poesia arcaïtzada amb referentstrobadorescos i fusionada amb una expressió elegant d’una gran subjectivitat personal; Ausiàs March, el qui combina l’experiència amorosa amb la reflexió moral i introdueix l’ús decomparacions i d’imatges; la història anònima de Curial e Güelfa, novel.la sentimental que tracta de l’ascenció social mitjançant la cavalleria i l’amor; en Joanot Martorell, qui escrigué lanovel.la més important de la literatura valenciana combinant els aspectes còmics amb els tràgics, la narració de batalles amb la història sentimental i eròtica i un to teatral i solemneamb un col.loquial i directe; Joan Roís de Corella i la seva obra la “Tragèdia de Caldesa”; en Jaume Roig, el qual amb l’obra “L’Espill”volia demostrar la maldat de les dones des d’unpunt de vista misògin i d’experiència viscuda i, finalment, a Isabel de Villena: el seu Vita Christi es pot interpretar com una reivindicació feminista de la dignitat de les dones.