Literatura

Què és la literatura? (Ampliació)
En la tradició clàssica, la idea de literatura ve dominada de cap a cap pel
concepte de Mimesi (terme grec), que vol dir imitació. És la manera com l'ésser
humà té d'imitar allò que veu, allò que coneix, i convertir-ho en art.
La concepció de l'art com a imitació pressuposa l'existència d'uns models (la
realitat o les obres considerades clàssiques) quel'artista haurà de reproduir
fidelment. Però la manera com els diversos artistes de les diverses èpoques
imiten o representen les diverses formes de realitat, divergeixen molt al llarg de
les geografies i els períodes històrics.
A partir de la Il·lustració s'incorporen els conceptes de subjecte, judici, expressió
subjectiva, etc., i la relació entre l'art la realitat canvia. Fins i tot en el casde voler
imitar alguna mena de realitat, l'art ja no busca la fidelitat respecte de cap model.
Plató
És el primer que es planteja en la seva obra problemes que es relacionen amb
l’Estètica. Té en compte:
 la bellesa dels escrits
 la interpretabilitat del discurs
Els diàlegs en què reflexiona sobre els discursos poètics són: Ió, Fedre o de la
bellesa, Gòrgias o de la retòrica, República.Al Fedre valora el fet que l’escriptura es comença a convertir en pràctica
generalitzada. Això provoca transformacions importants en la comunicació
intersubjectiva. La seva actitud davant d’aquesta situació és eclèctica:
1) Per una part enyora l’edat de la dialèctica, en què era deixeble de
Sòcrates, quan la recerca de la saviesa anava lligada a les normes del
diàleg i l’argumentació.L’escriptura apareix com un factor distorsionador
en la cerca de la veritat, perquè no es pot dialogar amb l’escrit ni
contraargumentar-hi, perquè és mut i sempre diu el mateix. En la
comunicació escrita s’estableix entre el mestre i els deixebles la mateixa
relació que s’estableix entre l’orador i el seu públic. El primer parla i
insisteix que té la veritat, ajudat per la seva posició privilegiada;el segon
està obligat a assentir davant l’autoritat retòrica del discurs.
2) L’escriptura, però, s’ha imposat com a mitjà de comunicació entre les
persones i aquest és un fet que no es pot canviar ni ignorar. Plató
aleshores es planteja el problema de dictar unes regles a l’escriptura que
permetin als qui escriuen de no distanciar-se gaire de l’adequada
construcció de la veritat.
Distingeixdos tipus de discursos:
 el dels filòsofs, fet amb “coneixement de la veritat”, que busca la veritat
 el dels retòrics i poetes, que no té per objectiu buscar la veritat.
La bellesa no és en els discursos ben compostos i agradables, sinó en els que
són compostos correctament per la veritat que han de transmetre. Aquesta és
una teoria moralista de la bellesa.

Els únics discursos quevalen la pena són els que es pronuncien per a instruir
sobre la justícia, la bellesa i el bé. Això ho deia en un context en què Atenes és
ple d’oradors i poetes que busquen l’afalac del públic i l’èxit fàcil.
Per explicar la Poesia fa servir:
a) Criteris de representació: la Poesia imita el món real, que no és sinó una ombra
pàl·lida del món veritable, que és el de les idees.
b) Criteris de baseexpressiva
A República III, en parlar de les modalitats poètiques que existien a Grècia,
distingeix entre
 Poesia mimètica (dramàtica): el poeta imita el parlar directe de les
persones i fa parlar els personatges directament.
 Poesia diegètica (o no mimètica: ditirambe): el poeta no imita el parlar
directe, sinó que fa servir una veu que explica.
 Poesia mixta (èpica: epopeia); el poetafa servir una veu per explicar i
introdueix també el parlar directe de les figures enmig del relat.
Plató no és partidari de distingir entre gèneres literaris i proposa l'estudi de la
Poesia en la seva unicitat. La considera des del punt de vista de política cultural
(en el context de la "ciutat utòpica")
Considera poc recomanables el gènere dramàtic i l'èpic (per tot el que tenen...