Literaturas En La Antiguidad

1. Les literatures en L’Antiguitat.
El concepte d’antiguitat respon a la suma de les aportacions que han contribuït d’una manera definitiva al desenvolupament cultural d’Occident.
-Israel i la seua literatura, la Bíblia: La força de les creences. La clau ideològica i moral d’Occident (Cristianisme, moral judeocristiana).
-Grècia i la definició dels models; El Classicisme: les formes i elsgèneres o canons, els perfils ideològics de la mentalitat europea (democràcia i l’home com a mesura de totes les cosses).
-Roma: la transmissió del llegat Hel.lènic i creació de la mentalitat comuna europea: L’ Imperi i la conquesta cultural (el llatí).
Som una civilització en formació: de la vida nòmada a la sedentària, del camp a la ciutat. Naixen els primers textos escrits, el mite que exaltal’origen de cada poble. Naix l’espai comú, el “mare nostrum” la Mediterrània (comerç i mentalitat comuna). Naix l’escriptura que inicia la història i la transmissió literària.

1-El mite en la formació dels poemes homèrics:
Els orígens es remunten més enllà de l’any 2000 a.C. però els textos escrits més antics, daten del s. VIII a.C. (època d’Homer: dos grans poemes l’epopeia grega: “La Ilíada” i“L’Odissea”).
Tradicionalment, la literatura grega s’ha dividit en tres períodes:
-Època arcaica.
-Classicisme.
-Hel.lenisme.

* Època arcaica:
Les primeres manifestacions de qualsevol expressió literària deriven quasi sempre de l’existència d’antics cants de contingut històric que glossen les gestes guerreres i sintetitzen l’esforç de tot un poble per formar-se com a tal. Apareix el poemaèpic, l’epopeia popular: poemes narratius extensos que exposen accions heroiques, sovint llegendàries, amb un cert fons històric.
És la narració de la gènesi d’un poble revestida de llegenda i de mite. La possessió d’un territori fet heroi que funda.
La Ilíada i l’Odissea constitueixen els dos primers poemes èpics. L’èpica naix d’una sèrie de narracions transmeses per via oral, la qual cosa endetermina algunes característiques formals:
* Us de l’epítet (blanca neu): Adjectiu evident.
* Fixació de fórmules repetitives.
* Tècniques d’anticipació i de retard en l’exposició de l’acció.
Homer, la suposada existència del qual cal situar en la segona meitat del s.VIII a.C., narra esdeveniments que havien succeït en el s.XII a.C. Una cadena de recitacions assegura la transmissió oralfins a Homer. Els aedes, professionals de la recitació, componien aquests cants sobre nuclis narratius diferents. El protagonista és el guerrer. L’epopeia canta una societat heroica precedida per l’ideal de lluita. Aquests poemes són un exponent clar de la societat que produeixen:
* Guerra, desig de conquesta, triomfs militars, herois valents i coratjosos.
* Mentalitat Hel.lènica, altresvalors més humans: tendresa, amistat, astúcia, bellesa, amor conjugal, fidelitat...
Homer és una figura enigmàtica. La tradició ens el representa cec, perquè capta la realitat amb els ulls interiors, els de la intel.ligència. La antiguitat clàssica acceptà sense reserves la seua existència: Plató i Aristòtil en parlen com a autos de la Ilíada i l’Odissea. Al s.XVIII no es creu en un sol autor,perquè creuem que és una juxtaposició de textos de procedència distinta escrita partint del material oral. Homer és, doncs, actualment un mite. Al s.XIX es pensa el contrari. Ja que, veuen una obra ben lligada, unitat i coherència temàtica. Així naix l’anomenada qüestió homèrica: dilema entre els unitaristes (creuen en un sol autor) i els que consideren l’obra fruit de la mescla d’una gran quantitat decants anònims. Els estudis actuals reconeixen la voluntat estilística i unitària de l’obra.

* La Ilíada; primera creació poètica d’Europa:
Poema de la guerra caracteritzat per una profunda humanitat, en que l’exaltació bèl·lica alterna amb els sentiments de goig, amistat, nostàlgia, tendresa...
La Ilíada s’articula en 24 cants que narren la guerra de Troia. El poema comença en...