Ll'escola Mallorquina

Josep Lluís Pons i Gallarza i Josep Mª Quadrado són els primers teoritzadors de l’Escola.
Què és? És una escola estètica poètica específicament mallorquina que va des de 1840-1950 aproximadament o des de 1900-1950, segons altres fonts.
Els inspiradors de l’Escola varen ser: Marià Aguiló, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
Usen alternativament el castellà i el català (excepte Marià Aguilóque usa exclusivament el català).

Dues generacions


Característiques:
a) Serenor i equilibri propis del món clàssic.
b) Rigor formal.
c) Tema pràcticament exclusiu: el paisatge mediterrani autòcton.
d) Contenció dels sentiments.
Relacions de l’Escola Mallorquina amb la Renaixença. A les illes no es donaren les mateixes circumstàncies històriques i socials que al Principat, ja que himancà una burgesia sorgida de la revolució industrial que impulsàs el moviment de recuperació políticocultural. Per la mateixa raó tampoc no triomfà el Modernisme a les Illes.
Relacions de l’Escola amb el Noucentisme.
Diferències
Coincidències
Els contextos socials i polítics són molt diferents. A les Illes no hi ha un programa cultural modernitzador que sí es dóna a Catalunya amb el suportdel poder polític i d’una institució com la Mancomunitat.
Gust pel món clàssic: mesura contenció i rigor formal.
Tema del paisatge però, mentre que el del Noucentisme era la ciutat, el de l’Escola és un paisatge mallorquí idealitzat.

Miquel Costa i Llobera. Va néixer al si d’una família rica, propietària de moltes possessions, entre les quals Formentor inspiraria molts dels seus poemes. Eraorfe de mare des dels 11 anys i va rebre la influència d’un oncle matern que li va descobrir el paisatge local i els clàssics llatins.
Va ser company de Joan Alcover i d’Antoni Maura, i deixeble de Pons i Gallarza a l’Institut Balear de Palma (actual Monti-sion). D’aquesta època són els primers poemes, escrits en castellà.
Començà estudis de Dret a Barcelona, va entrar en contacte amb MariàAguiló i Jacint Verdaguer, es va fer amic d’Antoni Rubió i es va introduir en els cercle de la Renaixença, afiliant-se al catalanisme literari. En aquest ambient opta pel català com a llengua literària, encara que no de manera exclusiva, i dóna a conèixer les seves composicions. Fracassats els seus estudis a Barcelona, torna a Pollença, on ja és un poeta de prestigi en els petits cenaclesmallorquins.
Als 29 anys publica Poesies, on s’inclou El pi de Formentor.
Més tard se li despertà la vocació religiosa i es va ordenar sacerdot a Roma. El 1902 va ser nomenat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals i el 1903 obtengué un gran èxit amb la publicació de Tradicions i fantasies.
L’any 1906 va escriure un discurs, La forma poètica, on proposava una poesia basada en l’harmonia entre la forma i elcontingut. Publica Horacianes, participa en el 1er Congrés Internacional de la Llengua Catalana i presideix els Jocs Florals.

Característiques: Bella, elegant i reservada, amb predomini del bon gust i de la mesura. Hi predomina el sentiment religiós i el paisatgístic, molt estretament lligats. El paisatge és un símbol religiós en tant que concep el món com un reflex de Déu, però alhoraserveix per transmetre elements de caire pagà. És sempre un paisatge real, Mallorca, conegut, concret i limitat geogràficament, sobretot Pollença i Formentor. Aquests dos sentiments, el paisatgístic i el religiós, conflueixen en una poesia romàntica, que suposa la superació de la Renaixença i dels tòpics jocfloralescos, i una poesia clàssica que enllaçarà amb el Noucentisme.

Té dues etapes:
Etapade joventut. Poesies, on destaquen la maduresa i la seguretat creadora, la perfecció formal i la intensitat lírica. És la seva etapa romàntica, inspirada en Víctor Hugo i Lamartine. En aquesta recopil·lació trobam “El pi de Formentor”, un dels seus poemes més brillants i coneguts que reflecteix plenament les característiques del romanticisme. Altres obres són De l’agre de la terra i Tradicions i...