Lleis fonamentals de la estupidesa humana

F. De la Cultura.

Lleis fonamentals de la estupidesa humana.

La estupidesa és ben comuna entre nosaltres, el concepte s'utilitza amb
normalitat tot i que poques persones s'han aturat a analitzar-la i l'ús que li donem és tan
sols pel sentit pejoratiu que té. Aquest concepte, estupidesa, és un sense sentit, bogeria,
neciesa i clar exemple del que diem és el llibre escrit per Erasme deRotterdam
'Stultitiae Laus' traduït a l'espanyol amb els títols; 'Elogio de la estupidez.' per Tomás
Fanego Pérez i, 'Elogio de la locura' per Antonio Espina.
Qui s'ha atrevit a parlar d'unes lleis fonamentals de la estupidesa és Carlo M.
Cipolla (1922-2000), historiador econòmic italià que es va graduar a la Universitat de
Pàvia. Un dels seus llibres més reconeguts és el llibre de Allegro manon troppo (alegre
però no massa), una divertida elaboració de l'autor on hi han dos escrits; “El paper de
les espècies (i del pebre en particular) en el desenvolupament de la economia de la edat
Mitja.” Un breu anàlisis econòmic, demogràfic i històric de la estupidesa humana o
almenys una història no tan racional com crèiem. I, en segon cas, una definició
d'estupidesa amb les 5 lleisfonamentals de la estupidesa humana.
Les lleis fonamentals de la estupidesa humana Cipolla les defineix en 5;
1. “Sempre i inevitablement cadascú de nosaltres subestima el número
d'individus estúpids que circulen per el món.”1
2. “La probabilitat de que una persona determinada sigui estúpida és
independent de qualsevol altre característica de la mateixa persona.”2
3. “Una persona estúpida és unapersona que causa un dany a una altre
persona o grup de persones sense obtenir, al mateix temps, un profit per
a sí, o inclús un perjudici.”3
4. “Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les
persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden constantment
que en qualsevol circumstància, tractar i/o associar-se amb individus
estúpids es manifesta infal·liblement comun costíssim error.”4
5. “La persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix.
El estúpid és més perillós que el malvat.”5
1. Cipolla, C. “Allegro ma non troppo”. Barcelona: Editorial Crítica S.L., 2001. Pàgina 55.
2. Ídem. Pàgina 58.
3. Ídem. Pàgina 66.
4. Ídem. Pàgina 80.
5. Ídem. Pàgina 81.

F. De la Cultura.
La primera llei ens diu que subestimar la xifra d'homesestúpids és debut a que
les persones que anys enrere es presentaven com persones intel·ligents i ara són casos
paradigmàtics d'estupidesa. A més, també parla de l'experiència pròpia en la vida
cotidiana de trobar-se amb persones inoportunes en llocs inesperats. Aquesta llei de fet
no ens permet calcular una xifra de persones estúpides perquè aquesta sempre seria una
subestimació.
Amb lasegona llei fonamental de la estupidesa humana diu l'autor que la
societat té el pensament de que totes les persones quan neixen són iguals i que la
diferència es fa amb l'educació. L'autor rebutja aquesta opinió perquè creu que hi han
estúpids i no estúpids i aquests ja ho són de naixement. És a dir, la Divina Providensa
és qui ho fa i sempre manté el mateix nombre d'estúpids i no estúpids igualcom
succeeix amb els homes i les dones que sempre hi ha un percentatge més gran d'homes
que de dones. Afegeix Cipolla per tal de donar suport al seu argument que ha dut a
terme determinats experiments que consistia en veure la quantitat d'estúpids en
diferents àmbits i que en tots ells es troba un mateix percentatge fins i tot en l'àmbit de
guardonats amb premis Nobel.
L'autor ens fa unesquema on ens presenta els quatre
tipus de persones que existeixen; els incauts, els malvats, els
intel·ligents i els estúpids. Els incauts són els que reben l'acció i
tan sols tenen pèrdua, els malvats són els qui fan l'acció i tenen
benefici tan sols per a ells perjudicant els altres. Els intel·ligents
són els que fan benefici propi i per la societat també. I, per
últim, els estúpids que...