lo pi de formentor

LO PI DE FORMENTOR - Miquel Costa i Llobera
Poema titulat Lo Pi de Formentor. És un poema molt conegut escrit per Miquel Costa i Llobera. Va estar escrit a l’any 1875 i pertany als poemes de la primera etapa com a escriptor de l’autor. Aquest poema pertany al bloc o conjunt de poemes anomenat Poesies.
L’autor, Miquel Costa i Llobera, nascut a Pollença (Mallorca) l’any 1854 i mort al 1922 a laciutat de Mallorca. És un dels poetes més i més coneguts de l’illa de Mallorca de tots els temps i també de Catalunya, essent el poema Lo Pi de Formentor un dels poemes més representatius de l’Escola Mallorquina.
El títol del poema, Lo Pi de Formentor, ens avança el que el poema ens diu el llarg de totes les vuit estrofes, el qual tot el poema fa referència a un pi, no a un simple pi, sinó a unpi fort, poderós, valent, que aguanta qualsevol tipus de força que va contra ell. Aquest arbre està situat a la península de Formentor a l’Illa de Mallorca. Aquest és el significat del títol del poema on utilitza el títol per situar el poema en un lloc concret.
El tema del poema tracta de la fortalesa que un pi pot arribar a tenir, podent suportar qualsevol tipus de força en contra d’ell.L’autor ens mostra, en certa manera, el desig que té de ser com ell i aguantar qualsevol tipus de tempestes, és a dir, qualsevol tipus de problema en la vida. Podríem dir que Llobera sent una certa enveja per el pi, ja que li agradaria ser fort, resistent… és a dir, que li atribueix adjectius propis d’un ser humà. Descriu el pi com a la perfecció i essent aquesta perfecció el seu propi desig.
Pel que fal’estructura del poema a la primera estrofa, l’autor descriu un arbre, el pi, fen referència altres tipus d’arbres i essent el pi millor en tots els aspectes. A la segona estrofa, als dos primers versos ens diu que l’arbre, el pi, no pot veure, no és capaç de veure de qui està enamorat l’autor i els versos seguits els explica que Déu ha posat l’arbre en el lloc més alt, a la serralada, lloc ontrobarà tota l’aigua que necessiti. Això, ens fa veure, que l’autor, Miquel Costa i Llobera era totalment creient en Déu. Durant aquests versos, l’autor també fa una descripció, una descripció del lloc on es troba situat el pi. La tercera estrofa comença parlant del sol de la llum divina que fa el sol i que durant el transcurs del dia passen diferents ocells volant a prop seu, i que el pi, com diu al’estrofa anterior, està situat al lloc més alt i els veu a passar siguin més lluny o més a prop. Acaba l’estrofa fent referència a les seves fulles, “son fullam” que quan veu els ocells remou les seves fulles com si fossin les seves ales. A la quarta estrofa, Miquel Costa i Llobera ens explica que l’arbre té molts anys de vida, i en torna a fer una petita descripció i als dos últims versos comdiu el poema “rep vida i s’alimenta de les amors del cel” i això significa que per sobreviure només necessita allò que li ofereix la mare naturalesa. En la cinquena i sisena, el poeta ens dona atributs divins, ens descriu l’arbre no com un arbre, sinó que ens descriu aquest pi com una perfecció, aplicant-hi exclamacions per donar-hi més èmfasis i més importància en allò que diu el poema. El poetaposa el pi com a ésser dominant del paisatge. A les dos últimes estrofes, l’autor amb un grau d’admiració sobre l’arbre, declara el seu amor, la seva simpatia sobre ell i l’enveja que sent per ell a causa de la seva valentia, de la seva fortalesa, tot el seu poder que el fa ser, per l’autor, un ésser perfecta, una perfecció inexplicable i una cosa indestructible, cosa que fa que l’envegi de lamanera que ho fa.
Miquel Costa i Llobera ens expressa la perfecció que té aquest arbre, i que només necessita allò que té, el descriu com un heroi, un vividor que ho observa tot, des dels ocells que passen pel seu voltant, fins a la llum de l’alba. És un pi que ha viscut tot tipus d’inclemències del temps, i encara així, és tan fort que ho aguanta tot.
Si parlem de la mètrica, s’ha de dir que...