Lo pi de formentor
Páginas: 3 (505 palabras)
Publicado: 20 de marzo de 2012
LO PI DE FORMENTOR
Miquel Costa i Llobera fou un poeta mallorquí nascut a Pollença el 10 de març de 1854. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare va créixer molt influït per unoncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Estudià el batxillerat. Cursà els estudis de Dret a Barcelona. Viatjà a París i conreà, en aquesta primeraetapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Va a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), ons'ordena sacerdot i es doctora en Teologia. El 1904 presideix el Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. Morí a la trona d'una església mentre predicava el panegíric al Convent deSanta Teresa de Mallorca, el 16 d’octubre de 1922. Miquel Costa i Llobera pertany al modernisme i al noucentisme.
El tema principal d’aquest poema és la natura. Té una forma purista i un fonsromàntic modernista.
El poema s’anomena “Lo pi de Formentor”. Ens parla d’un arbre que l’autor estima. Descriu l’arbre i diu que és bell, poderós i verd. És de fulla perenne i venç a tots fenòmensmeteorològics. Ho pot suportar tot, és invencible. No és un arbre canviant, sempre és igual i no va a buscar l’aigua. Fa molt bona olor. Està situat a la serralada marina i beu l’aigua del mar. Està arrelatdins la pedra. Quan es fa de dia, no té al voltant un ocell senzill, sinó àligues i voltors, que a trenc d’alba l’acompanyen. La pluja, la rosada, el vent i la llum l’alimenten. Té aliment de l’espaique l’envolta. És la viva imatge d’un geni. Tot el que es relaciona amb ell no és senzill. Quan hi ha tempesta forta l’escuma de les onades peta amb les roques i sembla que desaparegui la roca, peròell es nota més fort que això i va d’una banda a l’altra. L’autor l’enveja perquè vol lluitar. L’autor diu que sempre es recordarà del pi per com es reivindica i poder ser com ell. També diu que...
Miquel Costa i Llobera fou un poeta mallorquí nascut a Pollença el 10 de març de 1854. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare va créixer molt influït per unoncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Estudià el batxillerat. Cursà els estudis de Dret a Barcelona. Viatjà a París i conreà, en aquesta primeraetapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Va a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), ons'ordena sacerdot i es doctora en Teologia. El 1904 presideix el Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. Morí a la trona d'una església mentre predicava el panegíric al Convent deSanta Teresa de Mallorca, el 16 d’octubre de 1922. Miquel Costa i Llobera pertany al modernisme i al noucentisme.
El tema principal d’aquest poema és la natura. Té una forma purista i un fonsromàntic modernista.
El poema s’anomena “Lo pi de Formentor”. Ens parla d’un arbre que l’autor estima. Descriu l’arbre i diu que és bell, poderós i verd. És de fulla perenne i venç a tots fenòmensmeteorològics. Ho pot suportar tot, és invencible. No és un arbre canviant, sempre és igual i no va a buscar l’aigua. Fa molt bona olor. Està situat a la serralada marina i beu l’aigua del mar. Està arrelatdins la pedra. Quan es fa de dia, no té al voltant un ocell senzill, sinó àligues i voltors, que a trenc d’alba l’acompanyen. La pluja, la rosada, el vent i la llum l’alimenten. Té aliment de l’espaique l’envolta. És la viva imatge d’un geni. Tot el que es relaciona amb ell no és senzill. Quan hi ha tempesta forta l’escuma de les onades peta amb les roques i sembla que desaparegui la roca, peròell es nota més fort que això i va d’una banda a l’altra. L’autor l’enveja perquè vol lluitar. L’autor diu que sempre es recordarà del pi per com es reivindica i poder ser com ell. També diu que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.