Locke

Cap. IV. De la realitat del nostre coneixement.
1. Quin és el problema que s’enuncia en el §1?
2. Com espera Locke resoldre el problema enunciat?
3. Quina teoria de la veritat sosté Locke?
4. Exposa l’argumentació de Locke sobre la concordança o correspondència entre les coses i les idees simples.
5. Exposa l’argumentació de Locke sobre la concordança o correspondència de les ideescomplexes llevat de la substància.
6. Quins dos coneixements considera Locke com a coneixements reals i per què? Què vol dir real en l’ús de Locke?
7. Explica la realitat del coneixement matemàtic. Com explica Locke l’aplicabilitat de la matemàtica a les coses existents?
8. Explica la realitat del coneixement moral. Per quina raó aquest coneixement no resulta completament arbitrari o confús, essentuna ‘invenció’ de cadascú?
9. Quina mena d’idees complexes són les ‘substàncies’? Quina és la seva especificitat?
10. Explica les conclusions que extreu Locke en relació a la realitat del nostre coneixement – en particular, respecte de les substàncies.

Solucionari. Qüestions LLIBRE IV, capítol IV, De la realitat del nostre coneixement ( Seccions 1-12)
1. Quin és el problema que s’enuncia enel §1?
¿Com pot tenir el nostre coneixement cap mena d’arrelament o ancoratge en la realitat de les coses després que s’ha determinat que conèixer és “percebre” l’acord o desacord de les idees...?
Si el coneixement es redueix a ‘la percepció de l’acord i el desacord entre idees’ que jo tinc, esdevenen problemàtics el concepte de veritat i l’objectivitat del coneixement sobre el real.
Enefecte, ¿com i on trobarem la garantia que la congruència en la meva ment (congruència de les idees) reflecteixi o es correspongui també en el món fora de la meva ment?. I com podrem mesurar el grau de veritat o realitat respectiu d’afirmacions dispars fetes per persones diverses? No existeix cap mesura objectiva en comparar l’acord i el desacord de les idees d‘una persona sensata i d’un cervellfantasiós o embogit.
Així Locke avança l’objecció del lector crític: el coneixement de cadascú són com “castells en l’aire” o quimeres, molt vistoses, però inútils per conèixer la realitat de les coses.
2. Com espera Locke resoldre el problema enunciat?
El coneixement seria una quimera o una pura invenció només en el cas que les idees (que comparem en la ment per detectar l’acord o el desacord) noremetessin a res fora d’elles. Locke aspira a mostrar ‘amb evidencia’ que això no és així, i que el coneixement de les nostres idees “va més enllà” de la nostra imaginació i de la nostra ment.
3. Quina teoria de la veritat sosté Locke?
La teoria de la correspondència: a §3 afirma que la realitat del coneixement depèn totalment de “la conformitat entre les nostres idees i la realitat de les coses”. Locke creu poder assenyalar - encara que “amb dificultats” - dues classes d’idees les quals es conformen ‘amb seguretat’ a les coses: les idees simples i les idees complexes, exceptuant la substància.
4. Exposa l’argumentació de Locke sobre la concordança o correspondència entre les coses i les idees simples.
La ment no pot produir per a si mateixa les idees: aquestes han de venir de fora: iaixí les idees simples són “produccions naturals i regulars [!!] de les coses existents fora de nosaltres i que realment actuen en nosaltres”.
Les nostres idees simples, doncs, no són ficcions, o imaginacions, sinó que “representen coses”, encara que “sota les aparences que aquestes coses són capaces de produir en nosaltres”[la cosa en si ja es troba en Locke, així doncs!: el que representen lesidees són sempre ‘fenòmens’ (‘aparences’)]. Ara bé: aquesta representació ens permet “distingir” les diverses classes de substàncies particulars, “discernir” els seus estats i “destinar-les a les nostres necessitats i al nostre ús”
En l’exemple de Locke: la blancor o l’amargor que està en la ment és conforme al poder que hi ha en el cos per produir-la [però noti’s que L. no pot afirmar, a risc...