Locke

ASSAIG SOBRE L’ENTENIMENT HUMÀ
LLIBRE I

Capítol II
No hi ha principis innats en la ment
La manera com adquirim tot coneixement basta per provar que no és innat
§ 1. És opinió establerta entre alguns que en l'enteniment hi ha certs principis innats; certes nocions primàries
(koinai ennoiai)) o caràcters com si diguéssim impresos en la ment de l'home, que l'ànima rep en el primer moment
dela seva existència i que du amb ella quan arriba al món. Per convèncer el lector imparcial de la falsedat
d'aquesta hipòtesi, bastaria mostrar només (tal com espero fer en les diferents parts d'aquest assaig) com els homes,
simplement amb el recurs a les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense
l'ajuda de cap impressió innata, i com poden arribar a lacertesa sense cap d'aquestes nocions o principis innats.
Perquè m'imagino que tothom admetrà que no tindria sentit suposar que són innates les idees de color en una
criatura a la qual Déu va donar la vista i el poder de rebre-les per mitjà dels ulls a partir dels objectes externs. I no
deixaria de ser poc raonable atribuir algunes veritats a certes impressions de la natura i a certs caràctersinnats, si
podem observar en nosaltres mateixos algunes facultats adequades per obtenir un coneixement fàcil i cert
d'aquelles veritats, com si estiguessin originàriament impreses en la nostra ment.
Però com que no ens està permès sense censura seguir els nostres pensaments en la recerca de la veritat quan
ens porten, per poc que sigui, lluny dels camins habituals, exposaré les raons que em ferendubtar de la veritat
d'aquella opinió, a fi que em pugui excusar del meu error, si és que es tracta d'un error; cosa que deixo a la
consideració de tots els qui, com jo mateix, es disposen a acceptar la veritat allà on la trobin.
El millor argument és l'assentiment general
§ 2. No hi ha una opinió més comunament acceptada que la que estableix que hi ha certs principis, tant
especulatius compràctics (parlem d'uns i altres), universalment admesos per la humanitat, fet pel qual s'argumenta
que es tracta d'impressions permanents que reben les ànimes del homes en el primer moment de la seva existència,
i que elles, d'una forma tan necessària com real, porten quan arriben al món, tal com passa amb qualsevol facultat
inherent a l'ànima.

L'assentiment universal no prova res innat
§ 3.Aquest argument, extret de l'assentiment universal, té el següent inconvenient: que encara que de fet fos cert

que hi ha veritats admeses per tota la humanitat, això no provaria que fossin innates, mentre hi pugui haver una
altra forma de mostrar com han arribat els homes a tenir aquest assentiment universal, en allò que tots admeten;
cosa que em penso que es pot fer.
«El que és, és» i «ésimpossible que una mateixa cosa sigui i no sigui»: dues proposicions no universalment
admeses
§ 4. Però el pitjor és que aquest argument de l'assentiment universal, que s'utilitza per provar principis innats,
segons el meu parer demostra que no hi ha cap principi d'aquesta mena: perquè no hi ha cap principi al qualla
humanitat assenteixi d'una manera universal. Començaré pels principisespeculatius, exemplificats en aquells
famosos principis de la demostració: «El que és, és» i «és impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui», als
quals cal atribuir, em penso, més que a cap altre, el títol d'innats. Aquests principis han adquirit tal reputació de ser
màximes universalment acceptades que seria molt estrany que algú pogués posar-los en dubte. Tanmateix, em
prenc la llibertatd'afirmar que aquestes proposicions són tan lluny de rebre l'assentiment universal que podem dir
que una gran part de la humanitat les ignora.
Aquests principis no els tenim naturalment impresos en l'ànima, perquè els desconeixen els infants, els
idiotes, etc.

§ 5. Perquè, primer, és evident que els infants i els idiotes' no en tenen la més mínima percepció o idea, i aquesta

mancança ja...