lope de vega

Félix Lope de Vega y Carpio (Madrid, 1562 - id., 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, un dels més importants poetes i dramaturgs de l'anomenat Segle d'Or de la literatura enllengua castellana. El volum d'obres teatrals que va escriure arriba als 1.500 o 2.500, dels quals una impressionant quantitat de 425 han sobreviscut fins el dia d'avui. També va signar un grannombre d'obres dramàtiques i poètiques d'extensió menor.
La primera història que va escriure, La Arcadia (1598), és una novel·la infantil en la qual va incloure nombrosos poemes; de fet, l'èxit de l'obrava venir donat precisament per aquests versos.
Los pastores de Belén (1612) és una altra novel·la pastoral, però «al diví», hi va incloure, de nou, nombrosos poemes sacres.
Entre aquestes dues vaaparèixer la novel·la bizantina El peregrino en su patria (1604), que es distingeix de les altres peces del gènere que transcorre íntegrament a Espanya i inclou quatre actuacions sacramentals.
LaFilomena i La Circe són col·leccions poètiques que contenen quatre novel·les curtes de tipus italià, dedicades a Marta de Nevares, i que se solen editar sota el títol de Novelas a Marcia Leonarda, sobrenomque va donar a la seva amant en diversos textos.
A la tradició de La Celestina, la comèdia humanística en llengua vulgar, s'adscriu La Dorotea, "acció en prosa", on narra en forma dialogada els seusfrustrats amors juvenils amb Elena Osorio, amb un primorós estil popular.
Per altra banda, es pensa que va poder intervenir al costat d'altres autors, especialment Pedro Liñán de Riaza, enl'elaboració de la Segona part del Quixot, signada per un inexistent Alonso Fernández de Avellaneda.
La seva obra poètica va usar de totes les formes possibles i li va atreure per igual la lírica popular, queva inserir amb freqüència en les seves comèdies, i la culta de Góngora, encara que, en general, va defensar el «vers clar», ja que el seu ideal poètic consistia en un culte casticisme que imbricava...