Los amos del mundo

|
“Los amos del mundo”
|
Comentari sobre el documental |

|

“Los amos del mundo”
1. Qui governa el món?
Està clar que, actualment, les forces i les autoritats mundials no van totalment lligades amb cap tipus d’institució política. Qui mana i dirigeix en el nostre planeta, per sobre de tot, no té un nom i cognom ni uns colors que defensin un Partit, sinó que estem parlant d’unesmarques promogudes per les majors organitzacions comercials les quals tenen unes finalitats lucratives.
Casi el 50% de les majors companyies i bancs en el món són dels Estats Units, un 30% de la Unió Europea i un 10% del Japó. Vist d’una altra manera: casi el 90% de les grans empreses (on predominen la indústria, la banca i els negocis) són nord-americanes, europees o japoneses. El
podereconòmic està en aquestes tres unitats geogràfico-econòmiques, no en conceptes sense sentit com ara “imperi” sense imperialisme o corporacions multinacionals que no estan adscrites al territori.

El poder, per tant, està concentrat en els Estats Units i les seves implicacions polítiques són importants. Cap país tercermundista té prou recursos per alliberar els seus mercats perquè el bloc nord-americà-europeu controla la situació ja que té una clara superioritat de recursos. L’argument liberal de que el lliure comerç s’incrementarà la competitivitat de les economies del Tercer Món és fals, ja que existeix una concentració molt desigual del poder econòmic que recau sobre les companyies nord-americanes i europees.

Un dels factors que han afavorit més a la globalització, apart de la creació demultinacionals, és el de les privatitzacions, un dels pilars de l'economia de lliure mercat. Consisteix en transferir activitats empresarials del sector públic com ara la telefonia, el tabac o el petroli al sector privat perquè aquestes deixin de ser de l'Estat o la comunitat cap a agents econòmics privats. La seva finalitat és evitar el monopoli i la intervenció estatal, és a dir, que tot els seusingressos privats han de procedir dels ciutadans i no de l'Estat al contractar empreses privades. un altre objectiu és millorar la comunicació i cooperació internacional, eliminant barreres d'entrada del mercat laboral, financer i de bens i serveis. Aquests factors però, també tenen els seus riscos, com ara la irresponsabilitat d'empreses i multinacionals o l'augment dels desequilibriseconòmics, socials i territorials i malauradament els estem patint.
Ens trobem que la globalització ha empobrit als més incompetents, ha unificat les classes capitalistes en tot el món i Wall Street n’és el centre de control.

2. Quin és el poder global dels polítics?

Arribar al govern no significa arribar al poder, hi ha una llarga distància entre aquestes dues coses. Els polítics no volenreconèixer que no són ells qui regeixen, que només són titelles que es mouen, diuen i fan tot el que volen els seus superiors: les grans empreses.
Per tant, no estem parlant de democràcia. Els vots gratuïts estan en dubte ja que fi al cap no serviran per canviar les coses. Ens trobem que per votar s’ha de pagar, només es tracta de ser accionista d’una gran societat i que aquesta faci la resta.
Gràcies aaquesta democràcia lliberal, per exemple, s’ha donat el cas que les empreses de Texas són qui van decidir anar a la guerra d’Irak, cosa que segurament afavoria la seva indústria.
Tot això fa que la figura del polític perdi el sentit que fins ara tenia, que és regir els assumptes polítics d'una societat. Ens trobem en un moment en que el nostre model polític és totalment qüestionable.

3.Creus que hi ha alguna empresa que tingui més poder que un país?

Efectivament crec que això és així. No ens cal ser molt coneixedors sobre el tema per imaginar-nos que, per exemple, una companyia com Google (21.796 milions de dòlars d'ingressos) pugui tenir unes xifres superiors a uns 140 països, els quals no tots són poc desenvolupats.
Però tampoc ens cal anar tant lluny i parlar dels...