Los Dueños De Todo Esto (Arcadi Oliveres)

LOS DUEÑOS DE TODO ESTO
- entrevista a Arcadi Oliveres.

Producció: ATTAC.TV i La Antena.
Publicació: 12 de juny de 2010.


Attac.tv (televisió de l’Associació per la Taxació de les Transaccions i per l'Ajuda als Ciutadans -Attac-) presenta una entrevista a l’economista català Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945), professor titular d’economia aplicada a la UAB, el qual repassa diferentsorganitzacions mundials, tals com el Forum Econòmic Mundial o el Club Bilderberg, capaces de dominar la política i l’economia global a través de les seves decisions.

Per començar l’entrevista, Arcadi Oliveres parla d’una anècdota que li passà a Suïssa sobre la immensa acumulació de poder de les companyies multinacionals dins del sistema polític suís, tant poder que el mateix Ministeri de l’Interiorsuís col·locava aquestes empreses al màxim esglaó de la piràmide de poder a mode d’humor. El que el refrany castellà “entre broma y broma, la verdad asoma” predica, és aplicable a aquest cas suís -i a molts altres- ja que és una de les característiques del capitalisme, anomenada “capital monopolista d’estat” (segle XIX) s’ajusta perfectament a la situació. Aquesta característica a la qual emrefereixo es basa en el domini dels estats per les grans empreses, és a dir, el control dels estats per part del capital; a més, el capital és propietari dels mitjans de comunicació -sobretot en el cas nordamericà-, i com a tal té control sobre part de l’opinió pública; Oliveres n’en diu la voz de su amo remarcant especialment la manca de medis lliures generant opinió pública.
Molts d’aquests “amos”dels quals parla Oliveres són, com ja he esmentat, grans empresaris, polítics retirats que estan als consells d’administració de grans corporacions -mitjançant la cooptació-, lobbies... Un clar exemple dels casos de lobby durant el període dels Trenta Gloriosos -l’edat d’or del capitalisme- es dóna al 1948-1949 quan el lobby jueu nordamericà pressiona al govern d’Estats Units per aconseguir lafundació de l’estat d’Israel i omitir la demanda dels palestins. Encara avui en veiem els efectes.
Però els dirigents que veiem contínuament pels mitjans de comunicació els quals tenen un poder molt important a la nostra societat, continua l’economista, són organitzacions no a la cúspide del poder polític i econòmic mundial, és a dir, és evident que aquestes organitzacions (FMI, G-7 (i derivats),Banc Mundial, etc...), les anomenades “institucions de Bretton Woods” tenen sobre d’elles (imaginant-nos una piràmide) altres organitzacions més discretes tals com el “Forum Econòmic Mundial” (on directius de les grans corporacions multinacionals es reuneixen l’última setmana de gener de cada any a Davos -Suïssa- per escoltar conferencies, en teoria, però a la pràctica es reuneixen per fer lobbying-tal com recull l’entrevista- sent aquesta una de les tres eines de control dels estats per part del capital, que s’empara dins de les característiques del capitalisme: capital monopolista d’estat). A més, el Forum compta amb uns mil cinc-cents o dos mil participants com són banquers, empresaris, intel·lectuals, polítics... Crec que cal remarcar la frase del logo del Forum, la qual diu:“Committed to improving the state of the world” la traducció de la qual seria “compromés/dedicat a la millora de l’estat del món”. Crec que la frase hauria de parlar per si sola.
El Forum Econòmic Mundial potser és el més conegut però no el que exerceix més poder, existeixen altres tipus de grups més reduits i discrets (tal com els titlla Arcadi Oliveres a l’entrevista) com és el Club Bilderberg.
El ClubBilderberg va ser format al 1954 pel Príncep Bernat d’Holanda, pare de l’actual reina d’Holanda Beatriu I, i el magnat David Rockefeller, nét del magnat petrolier John D. Rockefeller. Les primeres converses s’esdevingueren a l’hotel Bilderberg -d’aquí el nom del club-, propietat de Bernat d’Holanda. Aquestes pretenien ser xerrades per obrir diàlegs entre un col·lectiu però a mesura que han anat...