Los Recursos Estilísticos

ELS RECURSOS RETÒRICS


 LA COLLITA

La collita és un poema de Vicent Estellés, que pertany a la seua obra del Llibre de Meravelles. En aquest poema podem esmentar les següents figures retòriques:
1. L’anàfora (o reiteració), (del llatí anaphora y aquest del grec ἀναφορά "ascens, referència a l’anterior") , és una figura retòrica que consisteix en repetir una paraula o conjunt de paraulesal començament d’una frase o vers.
“Passen els dies, i pengen
llàgrimes,llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i renten
la sang en les tovalles.”
Amb aquest recurs, l’autor crea una sensació al llarg de tot el poema de monotonia, tristor, soledat a la par que podem esbrinar un paisatge gris i desolador.

2. La metonimia (del grec: μετ-ονομαζειν, ‘rebre un nou nom') és una figura retòricarelacionada amb la metàfora que consisteix en designar una cosa o idea amb el nom d’altra basant-se a la relació de proximitat existent entre l’objecte real i l’objecte representat.
“Passen els dies, i renten
la sang en les tovalles.”
Ací podem esmentar una relació del tipus causa-efecte, és a dir, si tenim en compte la contextualització de l’obra i el seu tema principal, l’autor fa serviraquest recurs, per anomenar “sang” a l’esforç humà al llarg de la seua vida.
3.- L’assonància és una figura retòrica que consisteix en la repetició de sons produïts per les vocals dins d’una oració o frase.
“Els greuges i les ofenses,
El repertori de faules.”
Com veiem al llarg del poema, el so de la vocal “e” es repeteix amb molta freqüència.
4.- La hipèrbole, (del grec ὑπερβολή: excés), és unafigura retòrica que consisteix en exagerar un aspecte de la realitat (situació, característica o actitud), ja siga per excés (aúxesis) o per defecte (tapínosis). La hipèrbole té como a finalitat aconseguir una major expressivitat. La hipèrbole és predominantment un recurs còmic, però també pot utilitzar-se, per a expressar una desesperació..
“la por en les cantoneres,
la sang rebentant elscànters.”
Aquest recurs ens dóna una imatge de desolació i de mort i posa en relleu les notes dominants de la composició, això és, les calamitats de l’época: la mort, la manca de llibertat, la violència, etc. La por acompanya i immobilitza qualsevol tipus d’acció conscient.
5.- Personificació: La personificació (o Prosopopeya) és una figura retòrica que consisteix en atribuir qualitats pròpiesd’éssers animats i corporis a altres inanimats o abstractes, o accions y qualitats humanes a éssers que no ho són, donant-les vida pròpia.
“passen els dies, i pengen
Llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. »
«passen els dies, i renten
La sang en les estovalles »
En aquest exemple podem interpretar que les llàgrimes són les que pengen, renten, van i vénen. Es tracta d’una personificació del sentiment detristor i desolació.

6.- Sinèdoque: consisteix en expressar la part d’un objecte per la totalitat o aquésta per la part.
«quallant l’oli de les llànties »
Amb aquest recurs el poeta fa referència al fred, fent més dura l’exposició del sentiment general del poema.
D’altra banda podem trobar recursos de caràcter sintàctic, com ara:
1. El•lipsi que consisteix en l’omissió en una frase uoració de una o més paraules sense alterar el sentit de la frase.

“passen els dies, i deixen
caure insults i caure pactes”
Al llarg de tot el poema veiem com el subjecte de tots els verbs, està omès. Sols podem esbrinar que es tracta d’un subjecte plural de tercera persona, i basant-me al context de l’autor, crec que es refereix a totes aquelles persones que van patir la Guerra CivilEspanyola, com ara l’autor mateix.
2.- L’asíndeton és una figura retòrica consistent en l’eliminació dels nexes que relacionen els elements d’una oració.
“llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.”
Malgrat aquest recurs es utilitzat per obtenir un efecte d’ímpetu i brevetat, ací dóna la sensació de que les llàgrimes no acaben mai.
3.- El hipèrbaton consisteix en alterar l’ordre lògic dels termes que...