lulul

La Cancelleria Reial, factor de coherència idiomàtica.

L'any 1276, Jaume I va disposar que tota la documentació del regne de València fos redactada en català i no en llatí. A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada. Totes les institucions catalanes (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots elsmunicipis i notaris, utilitzaren un mateix model de català.
Integrada a la Corona catalanoaragonesa, la Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials o de la noblesa o dels eclesiàstics. Aquest organisme burocràtic, que va ser profundament transformat durant el regnat de Pere el Cerimoniós (1336 - 1387), estava integratper escrivans, secretaris i protonotaris, encarregats, cadascú al seu grau, de redactar tota mena de documents reials (lletres, nomenaments, instruccions, informes) que s'escampaven per tots els racons del regnes.
La formació cultural dels funcionaris de la Cancelleria Reial enllaçà amb les innovacions lingüístiques. Els membres de la Cancelleria, destres en el domini de les tres llengües queavui en diríem oficials (català, llatí i aragonès) havien de ser bons llatinistes, la qual cosa pressuposa una preparació gramatical retòrica i estilística que deixava la seva empremta quan havien d'escriure en llengües vives, per la seva elegància i precisió. Devers el 1380 s'observa en els documents de la Cancelleria una modificació estilística que es perllongarà durant tot el segle XV. Aquestanova etapa es basa en l'ampliació dels períodes sintàctics, en els hipèrbatons forçats, en l'existència de cadències rítmiques i en la massiva incorporació de cultismes lèxics. Tots aquests trets traïen la voluntat d'adaptar al català els recursos retòrics llatins, adaptació que vorejà, de vegades, el mal gust.
La Cancelleria esdevingué un focus cultural -com ho havien estat els monestirsdurant l'alta edat mitjana- sobretot a partir de l'any 1373, quan hom hi aplegà un grup de copistes per a la transcripció de llibres. A més, com a diplomàtics, els funcionaris feien sortides freqüents a l'estranger i podien conèixer bé les noves tendències culturals. Tenien, també, una consciència de grup molt marcada, i coneixien molt bé la seva força política. El control que exercien dels aferspúblics era gairebé absolut i anava encaminat a enfortir el poder dels reis davant de les ciutats i fins i tot dels nobles i de l'Església.
La Cancelleria assimilà i expandí la poesia i l'art francès, introduïts per Violant de Bar; la curiositat per tot allò que feia referència al món llatí, provinent d'Itàlia; o l'hel·lenisme, procedent de la cort pontifícia d'Avinyó. Les seues possibilitats depropagació per tots els dominis eren immenses i la seua intervenció fou de la màxima importància. En etapes posteriors, durant el regnat d'Alfons el Magnànim (1416-1458), la Cancelleria Reial utilitzà el servei d'humanistes italians com Lorenzo Valla, que reforçaren el clima literari que s'havia imposat.
La prosa de la Cancelleria primerenca seguia els formularis medievals de la retòricaepistolar. La majoria de funcionaris eren bons coneixedors de l'Ars Dictandi, títol que hom donava als tractats de retòrica epistolars que foren utilitzats a les cancelleries medievals, especialment durant els segles XI al XIV. Aquests tractats contenien regles i exemples de com redactar les salutacions, els preàmbuls i les elocucions -el cos o nucli- dels documents, amb preceptes sobre gramàtica,construccions, figures retòriques, sentències i sobre el cursus o ritme de la frase.
Com que la majoria de funcionaris de la Cancelleria sabien llatí, no és gens estrany que fos justament aquesta llengua la que marcàs les directrius, tant pel que fa als formularis com al vocabulari tècnic de la burocràcia i de la política. La influència llatina anà modelant el català sense violentar-lo. En les...