Mètrica Marius Torres

MÈTRICA

Màrius Torres, com d’altres poetes postsimbolistes dóna especial èmfasi a la mètrica de les seves composicions. La forma era tant o més important que el contingut. Entenia la poesia com una experiència intel·lectual i el poema com un producte fen bet. Cercava el rigor tècnic, la perfecció artística que s’aconseguia gràcies a l’elaboració formal: a l’acurat treball lingüístic i a lamanipulació de les figures estilístiques.

Preferia les estrofes o metres clàssics:
- El sonet
Gairebé la meitat dels poemes del llibre (12) són sonets. És una forma poètica composta per catorze versos de deu o dotze síl·labes (alexandrins en el cas de MT). Els versos s’organitzen en quatre estrofes: dos quartets (estrofes de 4 versos) i dos tercets (3 versos). Normalment el primer quartetpresenta el tema del sonet, el segon ho amplifica o desenvolupa. El primer tercet reflexiona sobre la idea central o expressa algun sentiment vinculat amb el tema dels quartets. El darrer tercet, el més emotiu, remata amb una reflexió greu o un sentiment profund . el sonet clàssic presenta una introducció, un desenvolupament i una conclusió. 4+4+3+3 vs 10-12 síl·labes.

- La tanka
És una composiciópoètica japonesa que significa poema curt. Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos femenins (la paraula que tanca cada vers és plana), blancs (sense rima). Són pentasíl·labs i heptasíl·labs que segueixen l’esquema 5-7-5-7-7. Es compten totes les síl·labes, les àtones també.

- L’estança: combinació de decasíl·labs i hexasíl·labs, però també altes combinacions com octosíl·labs i alexandrins.- L’elegia: És un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d’algú estimat, el pas del temps des d’una etapa feliç. Alterna pentàmetres i hexàmetres en dístics (estrofes de dos versos).

- També utilitza apariats (sovint associats a l’alexandrí), quartets, quintets i sextets.

Versos:
- L ‘Alexandrí és el vers que Màrius Torres usa en els sonets. Versde forta tradició en la literatura catalana. Cesurat. Es divideix en dues parts o hemistiquis de 6+6. També pot presentar l’estructura 4+8, 7+5 o 4+4+4.
Ex. 5è vers de Cançó a Mahalta
Combina l’alexandrí amb els versos decasíl·labs (10)(, heptasíl·labs (7), hexasíl·labs (6), tetrasíl·labs (4); ja que el concepte de mètrica regular al s. XX entra en crisi i les irregularitats són freqüents.

-S’alternen les versos isosil·làbics (versos d’un poema que tenen el mateix nombre de síl·labes) i els anisosil·làbics (diferent número de síl·labes)

Rima:
La rima sol ser consonant amb diverses combinatòries de rima.
Encadenada: ABAB (6 sonets de l’antologia)
Creuada ABBA (6 sonets de l’antologia)
Unissonant (mateixa rima a totes les estrofes) ABBA ABBA

TEMÀTICA

La seva condiciód’home malalt, sense esperança, va tenir un efecte immediat en la personalitat del poeta i de retruc en la seva poesia: l’enfrontament amb la presència obsessiva i constant de la mort. Aquest és sens dubte, un dels temes més recurrents de la seva obra, acompanyat també del tema de Déu, de l’amor, i de l’angoixa existencial.

L’aspiració a l’Absolut

Un dels temes de la poesies de Màrius Torres ésel transcendent. S’interroga sobre el sentit de la humanitat, del món, de l’existència de Déu i d’una altra vida després de la mort. Torres segueix el “simbolisme transcendent” on la imatge serveix per representar un intangible superior (Déu) del qual, les formes temporals (natura) a la terra només projecten una llum imperfecte.

Defensa una religió sense dogmes concrets ni esglésies. Déu estroba en la interioritat de cadascú. L’home i la humanitat aspiren a l’Absolut, a una vida més enllà de la mort. La manera d’acostar-s’hi és a través del somni, de l’oníric, de la música, la poesia i l’art, del dolor i de la mort, del record de la vida passada on era feliç (estava amb la seva família i s’estava construint una pàtria catalanista, liberal, de progrés, democràtica).

Els conceptes...