Makarenko

3. Makarenko n. romans

24/11/06

13:50

Página XXVII

PRÒLEG

Un relat

Ucraïna (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), setembre de 1920. Les autoritats educatives ucraïneses encarreguen a un
jove educador de 32 anys, Anton Semiònovitx Makàrenko, posar en
marxa una institució en règim d’internat per a menors rodamons i
delinqüents. Amb el temps, aquesta institució —querebrà el nom
de Colònia Gorki— arribarà a ser universalment coneguda, però
l’experiència comença com el rosari de l’aurora: les condicions materials són misèrrimes i, malgrat que el nombre inicial de colons és
força reduït,1 allò s’assembla més a un cau de bandits que a un establiment educatiu. Aquesta situació de caos i d’indisciplina total, en
la qual els educadors, impotents, estan a punt dedeixar-ho córrer,
es perllonga fins que s’esdevé un fet, pedagògicament molt controvertit, però que significarà l’inici d’una transformació formidable.
Aquell conglomerat anòmic de nois desastrats, malcarats, i que encara dins la Colònia conservaven la delinqüència com a forma de
1. Al principi són només sis nois, al final seran més de quatre-cents nois i
noies.

XXVII

3. Makarenko n.romans

24/11/06

13:50

Página XXVIII

vida, es convertirà en un col·lectiu fortament cohesionat, insòlitament productiu i capaç d’afrontar reptes que avui ens semblarien
gairebé quimèrics per a una institució formativa.
El Poema pedagògic narra, en tres parts, la trajectòria d’aquesta
col·lectivitat durant vuit anys. Cada part correspon a una de les tres
ubicacions diferents quetingué la Colònia i que, en certa manera,
representen els diferents desafiaments materials, socials i educatius
que Makàrenko, els seus col·laboradors i els mateixos nois i noies
accepten i volen assumir: «No hi pot haver aturada, en la vida d’un
col·lectiu» (459)2 podria ser un dels lemes de la pedagogia makarenkiana. Acomodar-se, renunciar al progrés i a la millora, no intentar anar més enllà…és, educativament parlant, en la mentalitat
dels educadors i colons gorkians, començar a retrocedir.
El Poema de Makàrenko és, per tant, el relat verídic de la vida
d’una institució educativa i, a l’ensems, una forma de presentar-nos
la creació i el desplegament de tot un sistema pedagògic. El lector
que s’atreveixi amb les més de set-centes pàgines d’aquesta història
ja veurà que es potllegir talment una novel·la. Hi trobarà l’argument central, que és la trajectòria del col·lectiu, i petits episodis que
es van succeint en el dia a dia de la Colònia. Hi ha personatges de
carn i ossos, sobretot alguns dels colons que, gràcies a l’obra de
Makàrenko, formen part de la reduïda nòmina d’educands famosos
del segle XX: Zadórov, Karabànov, Bràtxenko, Burun, Làpot… i
tants d’altres.3També coneixerà l’entranyable administrador de la

2. Les citacions que anirem fent del Poema pedagògic, les referenciarem indicant només entre parèntesi la pàgina corresponent en aquesta mateixa edició.
3. En el llibre els noms són figurats, però responen a persones reals. D’uns
quants en coneixem la identitat real, i alguns van escriure sobre Makàrenko a partir de la seva experiència com aeducands (vegeu Antón Makarenko. Su vida y labor
pedagógica. Moscou: Progreso, 1975. Concretament els capítols d’E. ROITENBERG.
«La tabla de multiplicar»; A. ZEMLIANSKI. «¿Quién es Aliosha Zirianski?»; Klaudia
BORÍSKINA. «¡Aquí tiene a Mariana!»; F. VÍGDOROVA. «El destino de los educandos

XXVIII

3. Makarenko n. romans

24/11/06

13:50

Página XXIX

Colònia Kalina Ivànovitx,l’eficientíssim tècnic agrícola Xere, les educadores Iekaterina Grigórievna i Lídia Petrovna, que tant de costat
van fer a Makàrenko des del principi, alguns educadors dropos que el
director malda per treure’s del damunt, dirigents polítics la majoria
dels quals no paren de posar traves, com també ho fan alguns teòrics
de l’educació que queden satíricament retratats com a moradors de
l’«Olimp...