Mamma mia catala

MAMMA MIA
PRIMERA PART
Pròleg
Introducció: ball dels infantils amb el tema “Mamma Mia”
FOSC
Sophie en un lateral amb tres sobres a les mans.
Cançó: He somiat
una cançó,
que m’ha ajudat
a vèncer-ho tot.
Si tu veus la màgia
dins d’un conte breu,
tot i que es compliqui,
el futur és teu...
Sophie: (llegint el destinatari dels tres sobres) Sam Carmichel... Bill Austin... HarryBright...

Cançó: “Gràcies per la música”
Gràcies per la música que em fa viure
Gràcies pel que fa sentir-me
Qui pot viure sense?
Pregunto honestament.
I què se sent
sense cançons per cantar?
Què més hi ha?
Així que gràcies per la música
que amb amor m’has donat.

La mare em va dir que ballava abans de caminar,
va dir-me que vaig cantar molt abans de parlar.I sempre em pregunto
com va començar.
Qui va descobrir que
la música pot
conquerir-te el cor?
En sóc una fan
Fos qui fos.
Així que:
gràcies per la música que em fa viure
Gràcies pel que fa sentir-me
Qui pot viure sense?
Pregunto honestament.
I què se sent
sense cançons per cantar?
Què més hi ha?
Així que gràcies per la música
que amb amor m’hasdonat.

Tinc molta sort
jo sóc la noia amb cabells d’or,
jo vull cantar ben fort
i que tots m’escoltin.
Que feliç
de cantar
de ballar.

Gràcies per la música que em fa viure
Gràcies pel que fa sentir-me
Qui pot viure sense?
Pregunto honestament.
I què se sent
sense cançons per cantar?
Què més hi ha?
Així que gràcies per la música
que amb amor m’hasdonat.

Els més petitons faran el ball amb aquesta cançó i agafaran els sobres a la Sophie per passar-los als tres homes.

FOSC


Escena 1

Arriben les amigues de Sophie. Ali, Lisa i Sònia entren per la Sala arrossegant maletes.
Ali: Va, noies, va, que ja arribem. Quin viatge!
Lisa: Ostres sí! I quines ganes tenia d’arribar!

Sònia: I tant! Ha estat un viatge una micallarg i pesat!
Ali: I la Sophie? La trobarem d’una vegada?
Lisa: Sí, dona, sí, segur que ens està esperant.
Sònia: Tinc tantes ganes de veure-la!
Sophie: (Des de l’escenari) Oh, ja són aquí! Noies!
Totes quatre: Criden i es saluden. Ali, Lisa i Sònia pugen a l’escenari.
Lisa: Sophie! Quan de temps!
Ali: Vine aquí!
Sònia: Però què guapa estàs!
S’abracen
Sophie: Com us he enyorat!Però, on éreu? Pensava que arribaríeu fa onze hores!
Ali: No saps pas el viatge que hem tingut!
Lisa: Endevina qui es va oblidar el bitllet d’avió sobre la taula de la cuina (es mira la Sònia)...
Sònia: Sempre m’han de passar aquestes coses, ho saps! Però ho vam poder arreglar tot.
Ali: Sí, vam dir: “Hem d’agafar l’avió, demà es casa la nostra millor amiga!”
Lisa: Però, on és el teuestimat Sky? Tenim ganes de veure’l...
Ali: I la teva mare què tal? Deu estar flipant amb el teu casament...
Sònia: Oh i tant! Ella que és tan “hippie”!
Sophie: Bé, com sempre va a la seva bola, està al seu món.
Ali: Estàs fantàstica, Sophie! (Sophie els ensenya l’anell) Oh, és preciós!
Lisa: Jo també en vull un!
Sònia: Quin detallàs, Sophie!
Sophie: I per cert... demà em caso!!! Però, quebé que estigueu aquí, tinc un secret i necessito explicar-lo a algú...
Ali: Sophie! (li toca la panxa) Estàs embarassada?
Sophie: Nooo!!! No, no, no és això! Heee.... he convidat el meu pare al casament!
Lisa: Quèèè? Serà una broma!
Sònia: Sophie!! Per fi l’has trobat?
Sophie: No, no, no, no és això! A veure... Ja sabeu què em contestava la meva mare quan li preguntava pel meu pare, no?Que si va ser un “rotllet d’estiu” i que va marxar abans de saber que estava embarassada. Ja tenia assumit que no descobriria res més, però un dia remenant un bagul destartalat vaig trobar... això! (Ensenya un diari) Ho va escriure quan es va quedar embarassada de mi!
Ali: Oh, Sophie!
Sophie: (Obre el quadern i el comença a llegir) “17 de juliol, quina nit!”
Lisa: No sé si ho vull...