Maneras De Saludar

PATRIMONI NATURAL
Des d’una òptica catalana, la sociolingüística és depriment; perquè ens invita a la lucidesa, i en el nostre cas la lucidesa és una font d’infelicitat. Amoïna constatar, amb metodologia científica, que el català està més fotut que no sembla –i mira que ho sembla! I, tanmateix, estem obligats a la sociolingüística. Si a la mentida no hi oposem veritat, si a la confusió no hioposem lucidesa, si a les agressions no hi oposem dignitat, ¿com diantre ens hem de defensar, a nosaltres i a la nostra llengua? ¿Amb míssils Qassam?
No. Ens hem de defensar amb paraules (respectuoses) i amb idees (justes). Un dels millors agençadors de paraules i d'idees que tenim es diu Jesús Tuson, tots el coneixeu. Els seus llibres són sempre higiènics i estimulants, i ara potser ens calenmés que mai. Ahir vaig enllestir la lectura de Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística (Empúries, 2004) i no me’n sé estar de recomanar-lo. Tuson és un “mestre de pensar”, que diuen els francesos: ens ajuda a endreçar les idees, que esdevenen així més fàcils de comunicar i de traduir en acció.
Tuson fa una distinció molt aguda entre monolingüisme militant imonolingüisme natural. El primer és el propi dels qui es desfan en lloances del bilingüisme aliè que els permet persistir en el monolingüisme propi, “perquè estan convençuts que, de llengua, només n’hi ha una: la bona, la clara, la fàcil, la que és portadora de cultura, la internacional, la que té més parlants i la que et salvarà si et trobes en perill de mort”. El segon és el monolingüisme propi de la bonagent que viu a la seva ciutat en la llengua pròpia del país, que és usada tothora i arreu i que per això és invisible (com l’aigua del mar és invisible per als peixos), però que si es troba lluny de la seva ciutat monolingüe pararà l’orella, s’interessarà per la nova parla que l’envolta, mirarà d’aprendre-la i la incorporarà a la seva vida. Els primers són uns poca-soltes als quals algú (tot unEstat) els ha enverinat el cervell –no els convidéssiu pas a sopar! Els segons són gent normal, oberta i amable –“aquests sí que els podeu convidar a sopar de tant en tant.
Muy a menudo se cantan los valores de la diversidad natural y como contrapunto se denuncian los peligros de una regresión o se alzan las voces que alertan de los cataclismos que provocaría una reducción de las especies o lapérdida de los espacios naturales de muchos territorios del planeta que suponemos y quisiéramos vírgenes. En este breve ensayo, Jesús Tusón señala la necesidad de reivindicar, paralelamente a la defensa de la naturaleza y la cultura, la pluralidad de lenguas y de las diferentes maneras de decir el mundo, los sistemas de comunicación y de expresión que los grupos humanos hemos desarrollado a lo largo demuchos milenios. Éstas son las manifestaciones y concreciones de nuestra seña más distintiva: el lenguaje, sin el cual no seríamos humanos.
Hay gente deshinibida que dice que nosotros somos, por suerte, bilingües. por tanto, debemos ser personas muy especiales, con habilidades lingüísticas extraordinarias y, a demás, admiradas por algunos que tienen la gracia de ir por el mundo hablando sólo unalengua: la lengua de casa (la suya, claro).
¿Y cuál es esta gente que alaba nuestro amable y admirado bilingüismo? [...] Cabe pensar en una figura singular, amante no declarado (o sí) del uniformismo absoluto, que llamaremos "monolingüe militante". Este amable contertulio, cuando está fuera de su país, no es en absoluto partidario de la traducción simultánea: <escucha> -dice en otralengua- <¿podrías hablar en mi lengua? Como eres bilingüe..., así nos entenderemos mejor>. Y, de paso, elogia tu bilingüismo.
Pero mucha atención, no te elogia porque seas hablante de ucraniano y de albanés, o de inglés y noruego, que son dos de muchas formas de ser bilingüe. Su admiración tiene como único motivo el hecho de que sabes su lengua y, además, cualquier otra. "Lo importante es...