Mar i Cel

Mar i cel d'Àngel Guimerà
Material audiovisual
Àngel Guimerà (edu3.cat)
La Renaixença (edu3.cat)
Introducció
Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.
Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor,
que arriba fins l'any 1890, a partir d’aquesta data evoluciona cap al realisme (Maria Rosa 1894-, Terra baixa -1896-La filla del Mar -1900-).
Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. En ella ja s'aprecien els trets principals del
seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en
ambients romàntics.
L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica
l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.

L’expulsió dels moriscos
TEXT
L'any 1568 els moriscos de Granada es rebel·laren i mantingueren la seva insurrecció durant
dos anys. Des d'aleshores el temor a una nova revolta morisca, en combinació amb els turcs i
els pirates barbarescos que dominaven el Mediterrani, creà un recel creixent contra ells. El
perillturc era ben real, com ho demostra que l'any 1559 arribessin a fer 6.000 captius a
Ciutadella. Arran d'aquest fet Felip II pensà seriosament a fer evacuar les Illes. A aquest recel
s'uní la tendència a la intransigència religiosa que dominà el regnat de Felip II, ben secundat
per la inquisició. Aquest procés culminà en l'ordre d'expulsió dels moriscos, l'any 1609, sota el
regant de Felip III.L'expulsió afectà en gran manera el País Valencià, d'on hagueren d'emigrar entre 120.000 i
170.000 moriscos, que representaven una tercera part de la població. Al Principat se
n'expulsaren uns 4.000 concentrats a Tortosa i Lleida. La marxa dels moriscos suposà la ruïna
de tota l'economia valenciana, per la sèrie encadenada de fenòmens econòmics i socials que
comportà i per la dura reacciósenyorial, que impedí una ràpida repoblació.
(...)
L'expulsió dels moriscos suposà la caiguda de la producció agrícola valenciana per la greu
disminució de la població i l'escassetat de mà d'obra, tant al camp com a la ciutat. I també
provocà un gravíssim problema de crèdit pels "censals". Aquests eren uns préstecs hipotecaris
que els senyors feudals, i a vegades les aljames (comunitats demoriscos) havien contret i que
no podien pagar perquè l'expulsió els havia suposat l'estroncament de la seva font d'ingressos.
La manca de pagament implicà la ruïna dels creditors, molts dels quals pertanyien a les classes
mitjanes urbanes o bé eren comunitats eclesiàstiques. Indirectament l'afer dels "censals"
motivà la fallida de la Taula de Canvi de la ciutat de València.

Josep Pinyol,Senyera, història social

Argument
Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerins, que han fet presoners a un grup de cristians
després d'assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era
musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Com que van
matar el seu pare, la mare decideix marxar amb l'expulsió dels moriscos de 1609.Saïd està ferit després d'abordar i capturar un vaixell cristià, ordena que li portin una noia
cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és Blanca, que també és la seva presonera,

juntament amb el seu pare Carles, el seu cosí Ferran, el capità del vaixell cristià i altres
mariners.
Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el
tempss'enamora d'ella.
Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, l'emociona fins a fer-la plorar i ella
comprèn que també s'ha enamorat de Saïd, sentiment que els confon a tots dos, ja que
pertanyen a móns diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners,
que es...