mar i cel

 MAR I CEL
VIDA I OBRA DEL AUTOR:
Àngel Guimerà i Jorge(Santa Cruz de Tenerife,6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) foudramaturg, polític i poeta de la llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romànticaels elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents dela Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Amb set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de laseva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum MariaRosa(1894),Terra baixa(1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.

Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Gimerà l'any 1888i estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 7 de febrer del mateix any.
Es tracta d'unatràgedia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins a l'any 1890. Està escrita en vers i és de tipus històricoromantic. En ella ja s'aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.
L'acció de Mar i cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obraexplica l'amor impossible entre un pirata mululmà i una noia cristiana.
L'obra teatral està estructurada en tres actes, i manté la unitat de lloc, ja que en els tres actes l'acció es dóna a la cabina del vaixell dels corsaris. Pel que fa a la llengua, l'obra està escrita en versos decasíl·labs blancs (sense rima), que obliguen a un estil declamatori i un to emfàtic, i destaca l’ús del’hipèrbaton. Dins dels diàlegs i sobretot en els monòlegs hi trobem moltes imatges (en forma de metàfores i comparacions) d’alt valor poètic. Ara bé, en els diàlegs ràpids, el vers és tallat (en dues o més intervencions), de manera que l’estil s’acosta al col·loquialisme. També és proper al registre col·loquial l’ús d’exclamacions (Bah!, Oh!, Déu meu!), o girs propis de la parla col·loquial.


Primer Acte:La història està situada en un vaixell algerià que es dirigeix a l'Alger,l’any 1639. Els protagonistes són els corsaris algerians d’un vaixell musulmà i els presoners cristians d’un altre vaixell al que han abordat. El capità és en Saïd, que va veure com de petit els seus pares morien ens mans d’uns cristians perquè el seu pare era musulmà falsament convers i la seva mare cristiana.Alcomençament està ferit al braç, d’una ferida no gaire greu, però li convé repòs. El seu metge habitual, Ismul, ha mort recentment, i els seus subordinats li envien la Blanca per guarir-lo, una presonera cristiana destinada a ser monja en un convent de clausura. El seu pare, Carles, que és vell, ric i ocupa un càrrec militar, pagarà el seu rescat, però no sap què se’n farà de la Blanca, i està molt preocupati es lamenta contínuament de la mala sort que han tingut. La seva actitud defensiva fa que no cagui bé a Saïd. Amb ells apareix en Ferran, patró del vaixell cristià, cosí de Blanca i enamorat d’ella en secret, perquè la mare de la Blanca en vida els destinava per esposos. En un moment d’angoixa se li declara, però ella se sent incòmoda i no li correspon, rebutjant sentir més les seves...