maricel

Treball de Literatura Catalana



PERSONATJES PRINCIPALS

Saïd:
Acte 1: És la primera person que ens presenten. Ens el trobem estirat al llit, ferit i cansat, quan de repent s'aixeca en mig d'una discussió del seus mariners: Osman , Mahomet i Hàssen. La primera aparença que ens donen d'ell es d'una persona bona i generosa, ja que li dona un anell amb un gran valor econòmica Osman ,pertal de que aquest pugui estar amb la seva amada. Sempre es mostra a flor de pell tant pels moriscos com pels cristians.
Seguidament demana als seus subdits que portin els presones al camarot, on podem observar per primer cop el contacte de Saïd i Blanca acompanyats per Carles. Saïd li demana a Blanca que el sani i a part els deixa desenmanillats. ( En saber que es diu Blanca, igual ques'amare, Saïd ja té una actitud diferent cap a ella)
Posterioment se'ns presenta per primer cop com “ l'arraix” ( Alt dirigent de l'exèrcit islàmic) , el que mana, el que possa les normes i después marxa cap a la coberta.
De l'escena V a l'escena XII no apareix, per tant el retrobem a l'ecena XIII , dirigint-se cap al camerot on es trobaven en un primer moment. Allí hi ha la majoria dels corsaris ,el Ferran i el Carles. Saïd i el primer mantenen una conversa en la qual l'arraix li demana tota l'informació del vaixell que han atracat: el port on ha d'eixir, el dia , l'hora... però el segon es nega a contestar. En aquell moment Saïd começa a tindre un sentitment de complicitat amb Ferran degut a la seva arrogància, valentia ( prefereix la mort abans que ser un traïdor) , per la sevahonestitats caps als seus ( no diu rés) .. coses que el fan una persona digna d'admirar. De repent en aquesta conversa, interrumpeix Carles, cosa que provoca a Saïd un estat de rabia i enfado ( És una figura respectuosa però només hi ha una persona que no pot arribar a soportar, aquest es el Carles degut a la seva vanitat, hiprocresia... però malgrat això es capaç de deixar-se influir per Blanca i acabaacceptant-lo, ho veurem posteriorment) .L'escena següent, la XV, es la que considero que Saïd ens dona més coneixer el seu món , tan l' interior com l'exterior , per tant és una de les més important en l'obra, a part ens situa el temps històric en que l'obra transcurreix.
Inicia dient que el Carles no és més que un “simple gall sense cresta”, és a dir, persona orgullosa però covarda, només parla deDéu que a cada moment el trepitjen ( els cristians no són tan bons com diuen) . Llavors ja comença a fer referència al moment històric principal de l'obra: L'expulsió dels moriscos. ( 1609-1614 degut a la Santa Inquisició). Tot seguit ens explica la seva experiència sobre el tema: El seu pare era moresc i la seva mare cristiana,” ella veia a Jesús, ell al Profeta”i els dos vivien feliços, peròaquesta amistat religiosa només estava present a casa seva “ la pau era sols dintre ma casa! “ Un dia s'on pare apareguí mort davant casa seva, la seva mare ( en l'edat de 6 anys) i ell foren expulsats junt amb la resta del poble musulmà. En la galera la seva mare fou assessinada , però abans, li va dir unes paraules : Venjanç! ( durant la majoria de l'obra Saïd es mostra deleros pen venjar-se)Com a conseqüencia del discurs se'n adona que la dona cristiana, Blanca, estava plorant de pena. Això sobresalta i commou a Saïd , com podia ser que una cristiana plores pel dolor d'un morisc ?. Tot seguit ocurreix la primera conversa entre Saïd i Blanca, en la qual ella se sent avergonyida d'haver sentit aquell sentiment de tristes per ell i haver caigut en un mar de llàgrimes , per això, com aresultat ella decideix matar-lo. A l'intent, Saïd es desperta i pronuncia unes paraules, ella es desmaia damunt seu. Saïd, tot correcte, la porta a bon lloc.

Acte 2: Saïd no apareix fins a l'escena V, en la qual manté una conversació amb Malek, qui vol matar a Ferran , però l'arraix diu que si vol dur a terme aquestes intencions ho haurà de fer amb les mateixes condicions. A més a més nombra al...