Marius 6 Historias

SIS HISTÒRIES AL VOLTANT D’EN MÀRIUS

HISTÒRIA DE LA TERESA.
La història de la mare la trobo una mica exagerada, no trobo correcte el seu comportament.
Les mares sempre estimen molt a els seus fills, i més si són buscats com en el cas d’en Màrius, però crec que la Teresa és una egoista ja que estima molt a en Màrius perquè ella el necessitava per sentir-se complerta en la vida ja que estavaamargada, per tant en Màrius no es un fill qualsevol.
Em va impressionar molt el seu comportament, en Màrius per a ella sempre és el bo, el que mai fa res dolent, i ella el protegeix a mort, sense adonar-se’n de que en Màrius en realitat no és com pensa ella gairebé és el contrari, ja que no és comporta bé, no fa cas y diu mentides.
La Teresa és incapaç de fer alguna cosa que perjudiqui a enMàrius, no pot fer res que vagi en contra del seu fill petit, per això, molts cops ha perjudicat a els seus fills més grans i al seu marit ja que per defensar a en Màrius molts cops ha discutit amb la seva família. Per exemple a la pàgina 18 en Màrius trenca unes coses dels seus germans, però no renya a en Màrius només li fa una petita advertència, als que renya de veritat són a en Gabriel il’Alexandra que no tenen cap culpa. També em va sobtar la pàgina 12, on després de renyar i picar a en Màrius la Teresa li demana perdó al seu fill.
HISTÒRIA DE L’ERNEST.
L’Ernest, el pare, trobo que hauria de manar més a la seva casa. Tinc la impressió de que ell es deixa influenciar molt per la Teresa.
L’Ernest és més estricte amb en Màrius però crec que no tant com ho hauria de ser. Molts cops hecregut que el castigaria o el renyaria més i l’únic que fa es donar-li un toc d’atenció i res més. També crec que això passa perquè l’Ernest està tot el dia treballant i suposo que quan arriba a la seva casa el que menys li be de gust es renyar al seu fill o discutir amb la seva família o dona, encara que en algunes ocasions és necessari que ho faci.
A les pàgines 38 i 39 l’Ernest i la Teresatenen una petita discussió ja que ell s’assabenta per un treballador seu que en Màrius fa campana a l’escola, i la Teresa li treu en cara que ell es creu més a un empleat seu que al seu propi fill o dona. Despès d’aquesta discussió en Màrius no rep ningun càstig i això no ho trobo correcte.
Les pàgines 40, 41 i 42 em van fer pensar, perquè si jo em trobes en una situació similar a la de l’Ernesttampoc sabria ben bé com reaccionar. Crec que la reacció de l’Ernest no esta del tot malament, encara que coneixent com és en Màrius dubto que si van estar a punt d’expulsar-lo fos perquè va defensar a un amic seu.
Em van agradar molt les pàgines de la 44 a la 48 ja que vaig poder veure com era L’Ernest amb els seus dos altres fills, i com reaccionava amb situacions en que en Màrius no es trobavaen mig.
HISTÒRIA D’EN GABRIEL.
En Gabriel és el germà gran d’en Màrius encara que en realitat mai no ha actuat com a tal. En Gabriel diu que no estima a el seu germà, y encara que sembli algo dolent i estrany ho entenc, jo tampoc estimaria a una persona que em trenca les coses, que és dolenta, que mai ha estat amb mi, i que ha fet que la meva mare hagi deixat “d’estimar-me” (no és que laTeresa ja no estimi a en Gabriel o l’Alexandra, però des de que en Màrius neix en Gabriel i la seva germana queden en un segon pla).
També crec que en Gabriel ha intentat sempre que els seus pares se n’adonessin de com era en realitat en Màrius i que fessin algo per remeiar-ho ja que no anava per bon camí. Però la seva insistència no va servir de res, perquè l’Ernest si que es va adonar de com eraperò deia que ell no hi podia fer res. Això passa a les pàgines de la 69 a la 72, on en Gabriel i el seu pare parlen sobre en Màrius i el pare li diu que no pot fer res, però en Gabriel li diu que a ell si el va obligar a estudiar i a en Màrius no, llavors l’Ernest li contesta que a en Màrius no l’obliga perquè sap que és una pèrdua de temps però que a ell sí el va obligar perquè sabia que ho...