marti i pol
Páginas: 3 (702 palabras)
Publicado: 2 de marzo de 2014
La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003) és un dels poetes en llengua catalana més populars illegits. A catorze anys va començar a treballar al despatx d’una fàbrica tèxtil fins que en va haver de plegar el 1973 a causa d’una esclerosi múltiple que va contraure pels volts de l’any 1970 i qued’aleshores ençà li va impedir moure’s i parlar amb normalitat.
La seua poesia, d’arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l’àmbit de la seua malaltia i del temps històric concret, i crea unpaisatge interioritzat, d’una gran serenitat.
Els seus primers llibres de poemes, com El poble i La fàbrica, s’inclouen de ple en el corrent que s’ha anomenat realisme històric; Martí i Pol hi descriuun món que coneix bé per mitjà de procediments com l’inventari o la crònica. El contrast entre la descripció de la vida de l’obrer, que es desenvolupa en condicions molt dures, i el tractament humà,d’una gran tendresa, amb què el poeta es refereix a les persones concretes, a voltes amb noms i cognoms, que formen «la seva gent», és una de les característiques més originals d’aquesta poesia,expressada amb un llenguatge directe i assequible.
La irrupció, la progressió i l’estabilització de la malaltia queden fortament reflectides en la seua obra de la primera meitat dels anys setanta. L’objectede la seua poesia, fins al 1975, s’interioritza; ara s’imposen la solitud, l’angoixa, una certa presència de la mort, i el poeta defineix un món reduït
i tancat, l’únic que percep com a possible enles noves circumstàncies que li toca viure.
D’aquesta dura experiència interior n’ix amb un nou vitalisme paral·lel al que viu la societat catalana amb la recuperació de les llibertats polítiques.També diversos elements autobiogràfics —la mort de la seua dona— faran
aquesta etapa més complexa. Com a contrast, un nou amor, un segon matrimoni i una nova estabilitat en la seua vida són els...
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003) és un dels poetes en llengua catalana més populars illegits. A catorze anys va començar a treballar al despatx d’una fàbrica tèxtil fins que en va haver de plegar el 1973 a causa d’una esclerosi múltiple que va contraure pels volts de l’any 1970 i qued’aleshores ençà li va impedir moure’s i parlar amb normalitat.
La seua poesia, d’arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l’àmbit de la seua malaltia i del temps històric concret, i crea unpaisatge interioritzat, d’una gran serenitat.
Els seus primers llibres de poemes, com El poble i La fàbrica, s’inclouen de ple en el corrent que s’ha anomenat realisme històric; Martí i Pol hi descriuun món que coneix bé per mitjà de procediments com l’inventari o la crònica. El contrast entre la descripció de la vida de l’obrer, que es desenvolupa en condicions molt dures, i el tractament humà,d’una gran tendresa, amb què el poeta es refereix a les persones concretes, a voltes amb noms i cognoms, que formen «la seva gent», és una de les característiques més originals d’aquesta poesia,expressada amb un llenguatge directe i assequible.
La irrupció, la progressió i l’estabilització de la malaltia queden fortament reflectides en la seua obra de la primera meitat dels anys setanta. L’objectede la seua poesia, fins al 1975, s’interioritza; ara s’imposen la solitud, l’angoixa, una certa presència de la mort, i el poeta defineix un món reduït
i tancat, l’únic que percep com a possible enles noves circumstàncies que li toca viure.
D’aquesta dura experiència interior n’ix amb un nou vitalisme paral·lel al que viu la societat catalana amb la recuperació de les llibertats polítiques.També diversos elements autobiogràfics —la mort de la seua dona— faran
aquesta etapa més complexa. Com a contrast, un nou amor, un segon matrimoni i una nova estabilitat en la seua vida són els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.