Mary shelley

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 8 (1793 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 14 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
L'anorèxia és el Trastorn de la Conducta Alimentària caracteritzat per la presència d'una pèrdua deliberada de pes. La persona afectada d'anorèxia es nega a mantenir el seu pes corporal dins dels paràmetres considerats normals per al seu grup d'edat i estatura, perquè té una percepció completament distorsionada de la seva figura corporal.
Les persones amb anorèxia estan constantment fent dieta.Per a ells la restricció en la ingesta d'aliments és un mètode emocional per sentir que controlen les seves pròpies vides; és la "solució" a tots els seus problemes.
La majoria de les persones que estan afectades d'anorèxia nerviosa es neguen a reconèixer que tenen aquesta malaltia, i la repetició d'aquest tipus de conductes va deteriorant dia a dia la seva salut física i la seva autoestima.
Eldejuni autoimposat pot portar aquestes persones a un estat important de desnutrició i pot afectar el sistema endocrí, gastrointestinal, cardiovascular o ossi, entre d'altres, que pot resultar fatal en els casos més greus.
Tipus
* Anorèxia nerviosa primària: Provoca la por de pujar de pes. L'anorèxia nerviosa està lligada al sexe femení de manera rotunda: un 90-95% de les persones afectadessón dones i l'edat sol estar entre els 12 i els 25 anys, i és més freqüent entre els 12 i els 17.
* Anorèxia de tipus restrictiu, coneguda com a anorèxia nerviosa, que limita estrictament la ingestió d'aliments, concretament els que contenen carbohidrats i grassa.
Anorèxia nerviosa secundària ve donada com a conseqüència d'una malaltia psiquiàtrica com l'esquizofrènia o la depressió.Manifestacions
* Es queixen freqüentment de estar grosses/os
* Prefereixen menjar tot sol
* Es preocupen exageradament pel contingut de calories dels aliments i per les dietes d'aprimar-se.
* Eviten el consum de determinats aliments: dolços, pa, patates, arròs, cigrons, mongetes i altres. Cada dia eliminen més aliments, quedant solament verdures, fruites i aliments "light". Poden fins i totevitar els líquids. A més poden presentar un interès especial per la nutrició dels restants membres de la família.
* Augmenten l'activitat física per a afavorir la pèrdua de pes.
* S'oposen a menjar quantitats normals a pesar dels precs, recomanacions, ordres i/o amenaces dels familiars i fins i tot dels metges.
* Utilitzen laxants o herbes aprimadores
* Se'ls nota la pell seca ipàlida.
Símptomes
Hi ha diverses maneres de detectar la malaltia, entre les quals cal destacar les següents:
* Negar-se a mantenir un pes igual o superior al valor mínim que correspon a la seva edat i alçada.
* Pèrdua important de pes, i afirmar que s'està gras tot i que s'està prim.
* Reduir el consum d'aliments, especialment els que porten més greix i calories.
* Es tornencada cop més introvertides i més aïllades de tota la vida social.
* Agressivitat, tristesa i aïllament de la família i amics.
* Jutjar la seva vida sota la visió de la imatge personal, la bellesa, el triomf...
* Concentració en els estudis però amb més dificultats que abans.
* Menjar tota sola.
* Augment de l'exercici físic desmesurat.
* Consum de diürètics i laxants.
*Irregularitats i pèrdua de la menstruació.
* Fred, estrenyiment.
Tractament
El metge farà un diagnòstic de l'estat de la persona, i segons el resultat aconsellarà el tractament, que pot ser d'hospitalització o pot ser en la casa (la família i persones relacionades amb la pacient ha de rebre també orientació i ajuda). El tractament, en ambdós casos, pretén corregir les anomalies metabòliques,causades per la malaltia, i a poc a poc augmentar l'alimentació i el pes de la pacient i tractar els trastorns físics i mentals ocasionats. Algunes vegades és necessari receptar alguns fàrmacs també.
Alguns pacients desenvolupen obesitat després del tractament. De 2 a 6% dels malalts mor per complicacions del trastorn o per suïcidi.
Conseqüències
La causa més greu de l'anorèxia és la mort....
tracking img