Mary shelley

L'anorèxia és el Trastorn de la Conducta Alimentària caracteritzat per la presència d'una pèrdua deliberada de pes. La persona afectada d'anorèxia es nega a mantenir el seu pes corporal dins dels paràmetres considerats normals per al seu grup d'edat i estatura, perquè té una percepció completament distorsionada de la seva figura corporal.
Les persones amb anorèxia estan constantment fent dieta.Per a ells la restricció en la ingesta d'aliments és un mètode emocional per sentir que controlen les seves pròpies vides; és la "solució" a tots els seus problemes.
La majoria de les persones que estan afectades d'anorèxia nerviosa es neguen a reconèixer que tenen aquesta malaltia, i la repetició d'aquest tipus de conductes va deteriorant dia a dia la seva salut física i la seva autoestima.
Eldejuni autoimposat pot portar aquestes persones a un estat important de desnutrició i pot afectar el sistema endocrí, gastrointestinal, cardiovascular o ossi, entre d'altres, que pot resultar fatal en els casos més greus.
Tipus
* Anorèxia nerviosa primària: Provoca la por de pujar de pes. L'anorèxia nerviosa està lligada al sexe femení de manera rotunda: un 90-95% de les persones afectadessón dones i l'edat sol estar entre els 12 i els 25 anys, i és més freqüent entre els 12 i els 17.
* Anorèxia de tipus restrictiu, coneguda com a anorèxia nerviosa, que limita estrictament la ingestió d'aliments, concretament els que contenen carbohidrats i grassa.
Anorèxia nerviosa secundària ve donada com a conseqüència d'una malaltia psiquiàtrica com l'esquizofrènia o la depressió.Manifestacions
* Es queixen freqüentment de estar grosses/os
* Prefereixen menjar tot sol
* Es preocupen exageradament pel contingut de calories dels aliments i per les dietes d'aprimar-se.
* Eviten el consum de determinats aliments: dolços, pa, patates, arròs, cigrons, mongetes i altres. Cada dia eliminen més aliments, quedant solament verdures, fruites i aliments "light". Poden fins i totevitar els líquids. A més poden presentar un interès especial per la nutrició dels restants membres de la família.
* Augmenten l'activitat física per a afavorir la pèrdua de pes.
* S'oposen a menjar quantitats normals a pesar dels precs, recomanacions, ordres i/o amenaces dels familiars i fins i tot dels metges.
* Utilitzen laxants o herbes aprimadores
* Se'ls nota la pell seca ipàlida.
Símptomes
Hi ha diverses maneres de detectar la malaltia, entre les quals cal destacar les següents:
* Negar-se a mantenir un pes igual o superior al valor mínim que correspon a la seva edat i alçada.
* Pèrdua important de pes, i afirmar que s'està gras tot i que s'està prim.
* Reduir el consum d'aliments, especialment els que porten més greix i calories.
* Es tornencada cop més introvertides i més aïllades de tota la vida social.
* Agressivitat, tristesa i aïllament de la família i amics.
* Jutjar la seva vida sota la visió de la imatge personal, la bellesa, el triomf...
* Concentració en els estudis però amb més dificultats que abans.
* Menjar tota sola.
* Augment de l'exercici físic desmesurat.
* Consum de diürètics i laxants.
*Irregularitats i pèrdua de la menstruació.
* Fred, estrenyiment.
Tractament
El metge farà un diagnòstic de l'estat de la persona, i segons el resultat aconsellarà el tractament, que pot ser d'hospitalització o pot ser en la casa (la família i persones relacionades amb la pacient ha de rebre també orientació i ajuda). El tractament, en ambdós casos, pretén corregir les anomalies metabòliques,causades per la malaltia, i a poc a poc augmentar l'alimentació i el pes de la pacient i tractar els trastorns físics i mentals ocasionats. Algunes vegades és necessari receptar alguns fàrmacs també.
Alguns pacients desenvolupen obesitat després del tractament. De 2 a 6% dels malalts mor per complicacions del trastorn o per suïcidi.
Conseqüències
La causa més greu de l'anorèxia és la mort....