Mas grandes que el amor

“Más grandes que el amor” de Dominique Lapierre

Cap als anys 80 començaren els primers casos d'una sèrie de pacients que compartien una clínica similar. La majoria tenien neumocitosis, sarcoma deKaposi (càncer de pell), aftes a les vies respiratòries, ganglis inflamats,... Els metges dels Estats Units no sabien l'origen d'aquestes manifestacions. La situació es posà més tensa quan el nombre decasos augmentava enormement. Setmanes després, havent descobert que es tractava d'un dèficit de limfòcits T, molts dels pacients començaren a morir. Els anàlisi demostraven que els pacients eren mésvulnerables a sofrir infeccions ja que els manca els limfòcits, que són els encarregats de protegir-nos dels agents externs.
La  epidèmia s’estengué per arreu del món, això fou motiu per a què diversoslaboratoris començaren la recerca de l'encarregat d'aquesta malaltia. Aïllaren cèl·lules de teixits dels ganglis de pacients que ja havien mort, no trobaven res que els indiqués de que es tractavad'una bactèria, d'un fong,... A diferència, fins llavors, s'havia trobat un microorganisme encarregat de determinada malaltia però en aquest cas semblava impossible.
A més de compartir lesmanifestacions entre els pacients, els metges entrevistaren als afectats per trobar més punts en comú entre ells. Descobriren que la majoria d'afectats eren barons  homosexuals que freqüentaven bars on mantenienrelacions sexuals amb un nombre elevat de homes sense haver-se vist mai. Després d'aquesta informació es pensava que els homosexuals eren els responsables d'aquesta horrible epidèmia. En comptes detractar-los se'ls deixà abandonats. A més, d'haver una repulsió per ser gais, se'ls deixava de banda per el desconeixement de la nova malaltia, per por de contagi al personal sanitari.
Més endavant,metges homosexuals contraris a aquesta última visió de la epidèmia s'adonaren que molts dels pacients eren joves que no tenien cap relació amb el món homosexual. Havien casos de homofília i toxicòmans...