Masterització
Páginas: 5 (1086 palabras)
Publicado: 14 de enero de 2014
Masterització
La masterització és l'ultim pas abans de començar a replicar i comercialitzar un album. És un procès on s'acaba de pulir qualsevol error, soroll o inperfecció, i on s'edita l'album com un “tot”, igualant volums, tons, el balanç de freqüencies i a vegades altres aspectes per que es pugui escoltar tot seguit i amb suficient equilibri en qualsevol sistema de só. És gràcies a lamasterització que cançons sense cap connexió (diferents anys, estudis i fins i tot artistes), arriben a sonar equilibrades, com un sol album.
La masterització té dues visions diferents basicament segons EEUU i Europa. Als Estats Units, consideren la masterització com l'últim pas del procès creatiu d'un projecte, en canvi a Europa es considerat el primer pas de la replicació icomercialització. Tot i que les dues són acceptades, realment no hi ha cap manera específica de masteritzar, sinó que depèn en un 50% en l'equip, i l'altre 50% en el tècnic, el seu gust, la seva creativitat i la seva capacitat de escoltar els petits detalls i corretgir-los.
La guerra del volum
La "guerra del volum" no és recent i no es limita a la tecnologia digital. De fet esva començar a produir en temps del vinil. Les cadenes de ràdio han lluitat per pujar l'audiència des que existeixen i un dels mètodes favorits ha estat senzillament pujar el volum. Per fer-ho han implementat tecnologies pròpies del medi però també han tendit a escollir material que presenti aquesta característica directament. Ja en el camp de la producció aconseguir més volum ha estat des delsorígens del registre sonor un assumpte de Mastering.
Al principi, amb els vinils es tractava de una qüestió física. El enginyer intentava distribuir fisicament l'espai de cada cara de l'albúm de manera que si aconseguia que la duració del material fos menor, el solc era més ample. I per una llei física, com més ample és el solc, més voltatge induït al transductor, per tant el disc sona mésfort.
Actualment, amb l'era digital, es compta amb moltes noves tècniques per augmentar el volum, tot i que en alguns casos s'ha arribat a sacrificar la qualitat del material només per augmentar la intensitat del mateix i captar més l'atenció de l'audiència.
Corves isofòniques
Les corves isofòniques representen la relació entre la intensitat i la freqüència per dos o més sons per talde que tinguin la mateixa sonoritat per l'oida humana. Les primeres van ser establertes per Fletcher i Munson l'any 1930.
En aquestes corbes isofòniques s'observa com, a mesura que augmenta l'intensitat sonora, les corbes es fan, cada vegada, més planes. Això es tradueix en que la dependència de la freqüència és menor a mesura que augmenta el nivell d'intensitat sonora. Això significa que, abaixes intensitats sonores, percebem més fàcilment les altes freqüències (els tons aguts) que no pas les baixes (els tons greus). També és pot observar com percebem millor els tons mitjos, que els aguts. Tot això té unes conseqüencies a l'hora de processar el só.
Per exemple, a l’hora de mesclar, és millor treballar amb uns nivells d’escolta alts (80-90 dB), perquè si són baixos, greus iaguts els escoltarem molt per sota dels mitjos i els sobre-carregarem.
Als equips de qualitat la funció “loudness”, que amplifica els greus i els aguts per tal de compensar la menor sensibilitat de l’oïda a aquestes freqüències, es dispara automàticament quan el volum de reproducció és baix.
corbes isofòniques
Equalització
En masterització,sùtilitza l'equalització per corretgir problemes de balanç de freqüencies, tot i que es pot equalitzar tot el necessari per aconseguir un efecte determinat. És preferible aplicar poca equalització en més freqüencies, que només afegir o retallar decibels en una de sola. Gràcies als equalitzadors professionals es poden moure els parametres amb petites diferències, com un o mig decibel....
La masterització és l'ultim pas abans de començar a replicar i comercialitzar un album. És un procès on s'acaba de pulir qualsevol error, soroll o inperfecció, i on s'edita l'album com un “tot”, igualant volums, tons, el balanç de freqüencies i a vegades altres aspectes per que es pugui escoltar tot seguit i amb suficient equilibri en qualsevol sistema de só. És gràcies a lamasterització que cançons sense cap connexió (diferents anys, estudis i fins i tot artistes), arriben a sonar equilibrades, com un sol album.
La masterització té dues visions diferents basicament segons EEUU i Europa. Als Estats Units, consideren la masterització com l'últim pas del procès creatiu d'un projecte, en canvi a Europa es considerat el primer pas de la replicació icomercialització. Tot i que les dues són acceptades, realment no hi ha cap manera específica de masteritzar, sinó que depèn en un 50% en l'equip, i l'altre 50% en el tècnic, el seu gust, la seva creativitat i la seva capacitat de escoltar els petits detalls i corretgir-los.
La guerra del volum
La "guerra del volum" no és recent i no es limita a la tecnologia digital. De fet esva començar a produir en temps del vinil. Les cadenes de ràdio han lluitat per pujar l'audiència des que existeixen i un dels mètodes favorits ha estat senzillament pujar el volum. Per fer-ho han implementat tecnologies pròpies del medi però també han tendit a escollir material que presenti aquesta característica directament. Ja en el camp de la producció aconseguir més volum ha estat des delsorígens del registre sonor un assumpte de Mastering.
Al principi, amb els vinils es tractava de una qüestió física. El enginyer intentava distribuir fisicament l'espai de cada cara de l'albúm de manera que si aconseguia que la duració del material fos menor, el solc era més ample. I per una llei física, com més ample és el solc, més voltatge induït al transductor, per tant el disc sona mésfort.
Actualment, amb l'era digital, es compta amb moltes noves tècniques per augmentar el volum, tot i que en alguns casos s'ha arribat a sacrificar la qualitat del material només per augmentar la intensitat del mateix i captar més l'atenció de l'audiència.
Corves isofòniques
Les corves isofòniques representen la relació entre la intensitat i la freqüència per dos o més sons per talde que tinguin la mateixa sonoritat per l'oida humana. Les primeres van ser establertes per Fletcher i Munson l'any 1930.
En aquestes corbes isofòniques s'observa com, a mesura que augmenta l'intensitat sonora, les corbes es fan, cada vegada, més planes. Això es tradueix en que la dependència de la freqüència és menor a mesura que augmenta el nivell d'intensitat sonora. Això significa que, abaixes intensitats sonores, percebem més fàcilment les altes freqüències (els tons aguts) que no pas les baixes (els tons greus). També és pot observar com percebem millor els tons mitjos, que els aguts. Tot això té unes conseqüencies a l'hora de processar el só.
Per exemple, a l’hora de mesclar, és millor treballar amb uns nivells d’escolta alts (80-90 dB), perquè si són baixos, greus iaguts els escoltarem molt per sota dels mitjos i els sobre-carregarem.
Als equips de qualitat la funció “loudness”, que amplifica els greus i els aguts per tal de compensar la menor sensibilitat de l’oïda a aquestes freqüències, es dispara automàticament quan el volum de reproducció és baix.
corbes isofòniques
Equalització
En masterització,sùtilitza l'equalització per corretgir problemes de balanç de freqüencies, tot i que es pot equalitzar tot el necessari per aconseguir un efecte determinat. És preferible aplicar poca equalització en més freqüencies, que només afegir o retallar decibels en una de sola. Gràcies als equalitzadors professionals es poden moure els parametres amb petites diferències, com un o mig decibel....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.