Matrimoni Arnolfini
Páginas: 5 (1242 palabras)
Publicado: 6 de mayo de 2012
EL MATRIMONI ARNOLFINI
El matrimoni Arnolfini és una obra que va ser pintada al oli per Jan Van Eyck al 1434. L’estil al qual pertany és el del gòtic flamenc, el qual es caracteritzava per la utilització de la pintura al oli i una creació molt minuciosa. Es tracta d’un quadre petit, ja que no arriba al metre d’alçada (84x57 cm).
Jan Van Eyck va ser un pintor flamenc del gòtic tardà.Està considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l’art del retrat i del paisatge. Junt amb Rogiert Van Der Weyden i Hieronymus El Bosch se’ls considera les figures claus de l’aparició de l’escola flamenca a causa de l’èmfasi que posaven en l’observació del món natural.
L’art gòtic que és un art típicament burgès, suposa el final delfeudalisme i la renovació del món urbà, comercial i dels tallers artesans.
Durant la Baixa Edat Mitjana, algunes ciutats dels Països Baixos es transformen en grans centres comercials i industrials, i en conseqüència, a la tradicional clientela d’obres d’art s’hi afegeix una adinerada burgesia, que va acabar imposant els gustos i preferències. A partir del segle XV, Flandes es converteix en undels principals centres pictòrics europeus i suposa una important influència a la resta d’Europa. També a finals del segle XIV, Flandes queda unificat sota domini dels ducs de Borgonya, que aporten el luxe i refinament de la cort a aquests territoris. Es desenvolupa aquest estil en un moment de auge econòmic, per la qual cos és un art que reflexa la manera de viure de la rica aristocràcia i de laburgesia.
El pintors flamencs rebien encàrrecs de retrats i tríptics religiosos destinats a les oracions i cases particulars dels burgesos, això explica la petita mida dels quadres.
En aquest quadre hi podem veure representada una petita escena familiar on veiem un home i una dona en el que sembla ser una habitació. Però cada un del elements que hi trobem a l’estança té una simbologiamolt precisa i alhora misteriosa.
Tal i com podem comprovar hi podem veure l’home que està descalç, duu un barret fosc i aixeca la seva mà dreta tot saludant a la dona que es troba a la seva esquerra. La dona, al seu costat, vesteix un vestit de color verd amb abundants plecs, porta també un vel blanc sobre el cap. La seva figura ha estat força comentada ja que descansa la mà esquerre sobre elventre i la dreta la dona a l’home. Al seus peus hi ha un gos que mira cap als espectadors.
L’home que segons diuen alguns documents és Giovanni Arnolfini era un ric comerciant assentat a Bruixes, representa la part més “seria” del matrimoni. Tal i com es pot veure vesteix de colors foscos com marrons i negres que a l’època es relacionaven amb les classes benestants. La dona es deia JeanneCenami, provenia d’una família adinerada i vesteix també amb colors molt vistosos. El vel blanc que porta es relaciona amb la puresa i la virginitat de la dona, el verd que duu al vestit representava la fecunditat. Això el fet que reposi la mà sobre el seu ventre pot donar indicis de que estaven esperant un infant, però realment no era així i s’ha interpretat que la parella desitjava tenir un fill.Els gestos i les actituds dels personatges manifestant jurament i unió matrimonial. El gos, als seus peus, representa la fidelitat de la parella.
Hi ha varies sabates repartides per l’habitació representa que s’està celebrant un ritu religiós. A més a més, la idea que estiguin descalços ens indica que es una escena molt familiar. Al costat de l’home podem veure un moble i a sobre unes tarongesque a l’època eren un fruit molt ric i que representen la posició econòmica elevada de la parella.
Al fons de l’estança, penjat a la paret podem veure un mirall. Aquest és un recurs molt natural que utilitza l’autor per a representar la parella d’esquenes i des d’una altre perspectiva també es pot veure un personatge vestit de blau, que molts crítics l’identifiquen amb l’autor del...
El matrimoni Arnolfini és una obra que va ser pintada al oli per Jan Van Eyck al 1434. L’estil al qual pertany és el del gòtic flamenc, el qual es caracteritzava per la utilització de la pintura al oli i una creació molt minuciosa. Es tracta d’un quadre petit, ja que no arriba al metre d’alçada (84x57 cm).
Jan Van Eyck va ser un pintor flamenc del gòtic tardà.Està considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l’art del retrat i del paisatge. Junt amb Rogiert Van Der Weyden i Hieronymus El Bosch se’ls considera les figures claus de l’aparició de l’escola flamenca a causa de l’èmfasi que posaven en l’observació del món natural.
L’art gòtic que és un art típicament burgès, suposa el final delfeudalisme i la renovació del món urbà, comercial i dels tallers artesans.
Durant la Baixa Edat Mitjana, algunes ciutats dels Països Baixos es transformen en grans centres comercials i industrials, i en conseqüència, a la tradicional clientela d’obres d’art s’hi afegeix una adinerada burgesia, que va acabar imposant els gustos i preferències. A partir del segle XV, Flandes es converteix en undels principals centres pictòrics europeus i suposa una important influència a la resta d’Europa. També a finals del segle XIV, Flandes queda unificat sota domini dels ducs de Borgonya, que aporten el luxe i refinament de la cort a aquests territoris. Es desenvolupa aquest estil en un moment de auge econòmic, per la qual cos és un art que reflexa la manera de viure de la rica aristocràcia i de laburgesia.
El pintors flamencs rebien encàrrecs de retrats i tríptics religiosos destinats a les oracions i cases particulars dels burgesos, això explica la petita mida dels quadres.
En aquest quadre hi podem veure representada una petita escena familiar on veiem un home i una dona en el que sembla ser una habitació. Però cada un del elements que hi trobem a l’estança té una simbologiamolt precisa i alhora misteriosa.
Tal i com podem comprovar hi podem veure l’home que està descalç, duu un barret fosc i aixeca la seva mà dreta tot saludant a la dona que es troba a la seva esquerra. La dona, al seu costat, vesteix un vestit de color verd amb abundants plecs, porta també un vel blanc sobre el cap. La seva figura ha estat força comentada ja que descansa la mà esquerre sobre elventre i la dreta la dona a l’home. Al seus peus hi ha un gos que mira cap als espectadors.
L’home que segons diuen alguns documents és Giovanni Arnolfini era un ric comerciant assentat a Bruixes, representa la part més “seria” del matrimoni. Tal i com es pot veure vesteix de colors foscos com marrons i negres que a l’època es relacionaven amb les classes benestants. La dona es deia JeanneCenami, provenia d’una família adinerada i vesteix també amb colors molt vistosos. El vel blanc que porta es relaciona amb la puresa i la virginitat de la dona, el verd que duu al vestit representava la fecunditat. Això el fet que reposi la mà sobre el seu ventre pot donar indicis de que estaven esperant un infant, però realment no era així i s’ha interpretat que la parella desitjava tenir un fill.Els gestos i les actituds dels personatges manifestant jurament i unió matrimonial. El gos, als seus peus, representa la fidelitat de la parella.
Hi ha varies sabates repartides per l’habitació representa que s’està celebrant un ritu religiós. A més a més, la idea que estiguin descalços ens indica que es una escena molt familiar. Al costat de l’home podem veure un moble i a sobre unes tarongesque a l’època eren un fruit molt ric i que representen la posició econòmica elevada de la parella.
Al fons de l’estança, penjat a la paret podem veure un mirall. Aquest és un recurs molt natural que utilitza l’autor per a representar la parella d’esquenes i des d’una altre perspectiva també es pot veure un personatge vestit de blau, que molts crítics l’identifiquen amb l’autor del...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.