Mayo 68 Francés (En Catalán)

ÍNDEX
Introducció Pàg. 2
Factors econòmics Pàg. 3
Factors culturals i socials Pàg. 4
Societat capitalista a França Pàg. 4
Moviment underground hippie Pàg. 4
La Nova Esquerra Pàg. 5
Factors polítics externs Pàg. 6
Guerres d’Indoxina i Algèria Pàg. 6
La nova ideologia socialista:el maoisme Pàg. 9
Política interior Pàg. 10L’arribada al poder de De Gaull e Pàg. 10
Partits en el govern francès Pàg. 11
Sindicats principals Pàg. 12
Charles De Gaulle Pàg. 14
El Maig del 68: Els fets Pàg. 17
Esdeveniments previs Pàg. 17
Cronologia dels esdeveniments Pàg. 19
Conseqüències Pàg. 23
Fets relacionats Pàg. 25
El Maig del 68 alemany Pàg. 25
MovimentEstudiantil de Mèxic Pàg. 25
La Primavera de Praga Pàg. 26
Moviments a Espanya Pàg. 26
Bibliografia Pàg. 27

INTRODUCCIÓ
Es denomina “Maig del 68” aquell conjunt de mobilitzacions i protestes estudiantils que es varen anar donant els mesos de maig i juny del 1968 a la capital francesa, tenint com a objectiu provocar la dimissió del president conservador Charles DeGaulle i optant per una política molt més d’esquerres.
Cal dir que aquest moviment fou condicionat per uns factors polítics, econòmics, socials i culturals: políticament, és necessari destacar les guerres i independències dels territoris colonials –Algèria i Indoxina, sobretot–, que feren que nasqués un sentiment anticolonialista en la metròpoli, i per altra banda, el deteriorament de la políticade De Gaulle, la qual seguia essent com durant la Segona Guerra Mundial; econòmicament, el fet que, malgrat França fos un país del bloc capitalista i visqués en una època de benestar, durant els anys 60 es començaren a veure trets de crisi; socialment, es vivia en una societat basada en classes socials però en la que hi havia moltes diferències –com ara el fet que només el 5% dels fills d’obrerstenien l’oportunitat d’anar a la universitat–; i, finalment, culturalment, cal destacar les influències dels moviments underground com el hippie.
Per altra banda, és també necessari esmentar la vaga general dels obrers que es va produir paral·lelament a aquests fets, fent que les condicions en el país s’agreugessin més i fent, així doncs, més pressió al govern.
Com a conseqüència d’aquestsdisturbis (violents), De Gaulle cedí i proposà eleccions generals anticipades pel mes de juny, tot i que en aquestes acabà guanyant una altra vegada.
Ja per finalitzar, és convenient afegir que l’any de 1968 es caracteritza perquè hi hagueren varis moviments de protesta al llarg de tot el món –Maig del 68 francès i alemany, la Primavera de Praga, protestes a Espanya en contra del franquisme, etc. –,que mostraren el descontentament de la societat i la voluntat de voler reorganitzar el sistema d’aquells moments per fer-lo més socialista, igualitari i liberal.

FACTORS ECONÒMICS
Des de feia temps, França econòmicament es trobava en una situació de bonança, tot i que el fet de perdre colònies i de mantenir llargues guerres molt costoses (ambdós explicats a l’apartat Fets polítics externs) vaprovocar que comencessin a sorgir petits símptomes de crisi. És per aquest motiu que, ja el 1967, es va crear l’ANPE (Agence nationale pour l’emploi, “Agència nacional pel treball”) per tal d’ajudar els joves i també a reinserir el mig milió d’aturats que ja hi havia un any després, el 1968.
Paral·lelament, les condicions laborals també disminuïen: dos milions de treballadors cobraven el salarimínim interprofessional, l’atur continuava augmentant i els sous en general també decreixien. No obstant, aquesta situació ja es va començar a manifestar uns anys abans, quan el 1963 els miners francesos van estar de vaga ja que el sector se n’anava en orris.
Aquesta lleugera precarietat provocà que es formessin grans barris de barraques a les perifèries d’algunes ciutats, un dels més grans a...