medea



Medea


















Anna León, Paula Mª López, Laia Mulet, Judit Parra, Martina Pérez, Pablo de los Rios.

Índex

1 Aproximació a l'època i el context literari.
1.1 Aproximació a l'època................................................................................3
1.2 Aproximació al'autor..................................................................................3
2 Aproximació a l'autor: la vida que es relacioni amb les obres (aspectes de la seva vida que influeixen en els seus escrits)......................................................................5
3 Continguts que es tracten.
3.1 Argument ...................................................................................................7
3.2Estructura..................................................................................................8
3.3 Temes que es tracten...............................................................................10
4 Aspectes formals......................................................................................................14
5 Conclusió i opinionspersonals.................................................................................17
6 Bibliografia i webgrafia.............................................................................................18

1. Aproximació a l'època i al context literari

1.1 Aproximació a l'època
La història de Medea es va escriure el segle V a. C a Grècia, l'any 431 .Durant aquest període , la il.lustració sofística, un corrent filosòfic,cultural i polític , estava present en la societat . Va ser una època en el que Atenes liderava sobre Grècia gràcies al poder marítim aconseguit mitjançant les Guerres Mèdiques.
L'estrena de l'obra de Medea es va produir en el teatre el mateix any de les primeres Olimpiades i pocs mesos abans del començament de la guerra del Peloponès. La societat del moment estaba dominada per l'home i la dona teniapoca importància, per això la funció de l'obra va trencar esquemes.

1.2.Context literari
La obra de Medea pertany al gènere de teatre tràgic. La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna , s'enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.
Els temes poden tractar sobre la política, la democràcia o la mitología i aquestsgiren principalment sobre els sentiments i les passions enfront de la raó .La temàtica fonamental és el destí que acostuma a ser fatal. L'estil, és religiós i nacional, es a dir, que parlen sobre la patria.
La majoria de les tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia. A través del mite, la tragèdia posava en qüestió la concepció que tenia la societat grega de lamoral i de la concepció de l'home. En la tragèdia són essencials dos conceptes : el sofriment (páthos) i el conflicte (agon).
L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentatge. El patiment del protagonista, provocava en l'espectador una reflexió sobre el seus actes, les accions comeses, les bones i les dolentes, per tal de convertir-lo en una bona persona i que actués com a tal.
Estructuralment latragèdia comença amb el pròleg, recitat pels actors, que informa els espectadors de la situació. A continuacio ve el pàrode, cant amb el qual entra el cor. Després s'alternen de tres a cinc vegades els cants del cor , anomentats estàsims, amb els diàlegs dels actors , que es diuen episodis. L'última escena és l'èxode. El cor tràgic sofreix al costat de l'heroi, però no pren partit per cap de les duesidees enfrontades, sinó que més aviat pretén actuar de mediador.
Al principi ,els teatres on es representaven les obres estaven fets de fusta, i més tard es van començar a fer de pedra.
Les parts del teatre eren la orquestra, el párodos, la escena i el prosceni.
El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a. C., quan viuen i competeixen entre si el tres grans tràgics: Èsquil,...