Medicina a l'Edat Antiga

EDAT ANTIGA
La Prehistòria finalitza amb la invenció de l’escriptura l’any 3500 aC, donant començament a l’Edat Antiga. Durant aquest període van haver-hi diverses civilitzacions importants: mesopotàmics, egipcis, grecs i romans.
Amb l’aparició de les societats urbanes el xaman és substituït pel metge-sacerdot, mediador entre els déus, i pel metge laic, especialment quiropràctic.Mesopotàmics
Les civilitzacions Mesopotàmiques estaven situades a la vora del riu Tigris i Èufrates, i els sumeris i els assiris.
Els seus coneixements mèdics es basaven en les 30.000 tables d’argila, descobertes en una antiga biblioteca on s’havien copiat tots els clàssics de la literatura sumèria i babilònica. Els metges de l‘època es guiaven per l’astrologia, la medicina era màgica-religiosa i s’usavenexorcismes.
Els endevins i auguris determinaven les malalties mitjançant el vol de les aus, així decidien si aquesta era sobrenatural o natural. Els sumeris creien que les malalties eren càstigs divins o malediccions, i que un dimoni posseïa el cos. Es pensaven que per curar-les havien d’expulsar al dimoni; per aconseguir-ho creaven un ambient desagradable al voltant del malalt, com mals olors,sabors amargs, etc. Així el dimoni tindria la necessitat de fugir del cos.
Van aparèixer els sanadors, que buscaven el pecat comès i feien que el malalt expiés la seva culpa. Hi havia tres tipus de sanadors: els āsu (coneixedor d’ungüents), āšipu (exorcista) i bārû (astròleg i endeví). Els sanadors endevinaven el pronòstic del malalt inspeccionant el fetge d’un animal sacrificat o ambl’astrologia, observant els moviments del sol, la lluna i els planetes; que per ells eren déus. Les lesions externes eren considerades d’origen humà i per tant les tractaven metges laics, que tampoc tenien cap formació. Els coneixements astronòmics i mèdics dels mesopotàmics van tenir una gran influencia en Egipte, Grècia i Roma i durant tota l’Edat Mitjana.
La ciutat de Babilonia es va construir l’any 1864 aCi es va convertir en un gran centre polític i cultural. En aquesta ciutat es va publicar entre 1730 y 1685 aC el codi del rei Hammurabi, gravat en un bloc cilíndric de diorita. Consta de 282 lleis, i entre altres, regula l’activitat dels quiropràctics, que eren els que tractaven les lesions traumatòlogues:
218. Si un metge opera a un noble per ferida greu i li causa la mort, se li tallarà unamà.
219. Si un metge opera a un esclau i li causa la mort, tindrà que reposar al esclau amb un altre del mateix valor.
221. Si un metge cura una fractura òssia d’un noble o alleuja una malaltia dels seus intestins, el pacient li donarà cinc shekels de plata al metge.
223. Si es tracta d’un esclau, l’amo de l’esclau li donarà dos shekels de plata al metge.




Egipcis
La civilitzacióegípcia es desenvolupa al vall del riu Nil i s’inicia sobre l’any 3100 aC, quan s’unificaren el Alt i Baix Egipte. Es va fundar la primera dinastia de faraons i va perdurar fins la conquesta de Alejandro Magno. Alexandria, ciutat fundada per aquest conqueridor al 331 aC va ser la capital cultural.
Els egipcis tenien coneixements d’anatomia pels embassaments de les mòmies, que es feien per obtenir laimmortalitat i la resurrecció.
La medicina era mitològica-astrològica. La coneixem pels papirs, suport d’escriptura que utilitzaven elaborat amb plantes aquàtiques. Entre altres, el papir d’ Edwin Smith és un dels que s’han recuperat. Aquest es data de la 18º dinastia de faraons (entre 1550 i 1295 aC) i recull coneixements quirúrgics i traumatològics inspirats en Imhotep. També es descriuenfractures i luxacions, ferides, tumors i úlceres, i es senyala el seu tractament. Es recomanen a demés exorcismes i encanteris que deuen realitzar-se abans o durant el tractament.
Imhotep (“el qui ve en pau”), nombrat anteriorment, és el metge més antic que es coneix, i quan va morir es va transformar en el déu de la medicina. Els malalts anaven als seus temples on es celebraven ritus curatius....