Mejor imposible

Inicialment Melvin odiava el gos de Simon, fins i tot volia fer-lo desaparèixer, com al principi de la pel·lícula es veu quan Melvin es troba al gos suelto pel rellano de casa seva iel tira pel conducte de les escombraries. Podem interpretar el allunyament que te amb el gos i amb tothom com un mecanisme de defensa, però com el gos es un personatge petit i tendreen certa manera, ja des del principi comença a guanyar-se l’ apressi del Melvin. I així sense buscar-ho, Melvin arran del accident del seu veí, ha de quedar-se durant un temps acàrrec del gos.
En transcurs d’aquest temps en Melvin anirà canviant alguna dels seus rituals, per exemple:
Toca el piano davant del gos i per al gos, toca al gos i no es rentaimmediatament les mana com abans que no toca res sense que portes guants, deixa que el gos mengi d’un plat seu, prepara menjar pel gos, per poder vigilar al gos mentre ell està dins el bar escanvia el lloc de la seva taula habitual i se’n va a una altra, al final el gos acabarà sent un dels seus plaers exquisits.

Al final Melvin començarà a tenir una relació d’amistatamb el Simon això fa que en certa manera Melvin comenci a preocupar-se per ell, fins al punt de que al final de la pel·lícula Melvin acaba allotjant al Simon a casa seva i tots dostinguin cura del gos.

Melvin, usa guantes por la calle para no tocar nada con sus manos, y al llegar a casa poder usar otros nuevos si han tocado más gérmenes de la cuenta. Pero estono le es suficiente, además, se lava las manos unas cuantas veces, con agua muy caliente, y usando pastillas de jabón distintas de cada enjabonamiento. Le obsesiona que los gérmenes lelleguen a tocar, tan diminutos y tan rápidos, y por eso compulsivamente repite todas estas medidas, acompañándolas de la evitación de contacto con cualquier tipo de persona o animal.