Melilla
Alsegle VII la van conquerir els musulmans i li van donar el seu nom actual. El 930 el califa cordovès Abd al-Rahman III, va aconseguir el suport del cap dels berbers Miknasa, Musa ibn Abi l-Afiya(que abans havia servit als fatimites) el qual es va apoderar de la ciutat i hi va construir muralles i es va erigir en un baluard contra els fatimites i un port fàcilment connectat amb l'Àndalus. Eldescendents del seu fill al-Buri ibn Musa la van tenir com a punt central dels Mikanasa al Magreb fins que el grup fou derrotat i dispersat per l'almoràvit Yússuf ibn Taixfín el 1070, però jal'havien abandonat almenys tres anys abans, ja queal-Bakri diu que el 1067 la població de la ´ciutat i la seva regió van cridar a un idríssida hammúdida d'Al-Andalus que fou reconegut sobirà. Llavors laciutat tenia muralles, hammam, mercats i gran mesquita, a més d'una poderosa ciutadella i estava poblada pels Banu Wartadi o Banu Wartada de la tribu Battuya dels sanhadja. Va ser coneguda com a portcomercial encara que el port només es podia utilitzar l'estiu, i que recollia les mercaderies que venien des de Sigilmasa i s'estenien per la Mediterrània. Del 1067 al 1080 va restar independent deFes o de Nakur però en aquest any fou ocupada pel sobirà almoràvit.
El 1141/1142 un contingent almohade que havia sortit de Tamsaman, va assetjar i ocupar la ciutat. Els almohades la van conservarfins al 1272, quan la van perdre davant els marínides. En aquest temps sembla que el tràfic comercial s'havia desplaçat a un altre port de la costa, Ghassasa (Alcudia als portolans de l'àrabal-kudya al-bayda, un malnom que es donava a la ciutat), i havia perdut importància econòmica i militar i tot el segle XIII i els dos segle següents, fou Ghassasa la que va fer funcions de port de Fes i...
Regístrate para leer el documento completo.