Memòries Del Subsòl

Memòries del subsòl
A la nota del principi, Dostoievsky explica que to és inventat, i que l’obra es divideix en dos: a la primera part ens explica per què el personatge ha esdevingut així, i a la segona part ens conta les memòries d’aquest mateix personatge.
PRIMERA PART: El Subsòl
I
40 anys. Fa vint que està mal del fetge però no es tracta. Ex-Funcionari.
Un home intel·ligent no potesdevenir res de seriós. Només un imbecil pot arribar a alguna cosa.
Ell considera que no ha arribat a res: ni bo ni dolent, ni heroi ni insecte (Kafka).
II
Ser massa intel·ligent esdevé una malaltia. Tindria prou amb una quarta part de la consciència, com els homes d’acció.
Ser conscient del que és “bell i sublim” (Kant) el portava a cometre actes repugnants, però aquest turment acabava perconvertir-se en plaer degut a la consciencia excessivament lúcida de la seua depravació.
Culpable: inutilitat de sentiment de generositat davant una bufetada (ni perdonar, ja que les lleis de la natura no es poden perdonar; ni oblidar, ja que no deixen de ser ofensives; ni venjar).
III
Davant la venjança, les persones d’acció no dubten, creuen que és justa.
Els homes amb consciència (“l’homme denature é verité” - Rosseau) (ratolins) no s’atreveixen a venjar perquè no hi veuen la justícia. En cas de venjar, els dubtes el porten a una pregunta, i aquests a una altra, fins crear un pou sense eixida.
Mai més tornarà a venjar perquè sofreix cent voltes més que aquell que rep la venjança.
Paret de pedra = Lleis naturals (Aristòtil). Serveix per apaivagar els homes d’acció
IV
Plaer en eldolor. Exemple: mal de queixals, donat per lleis naturals. Gemecs, cada dia més forts, que no porten a res, sols a irritar a la resta, sent conscient de que són inútils. No respecta els demés.
Un home amb consciència pot respectar-se a si mateix?
V
L’avorriment et porta a actuar sense trellat ni motius fins que t’ho acabes creient (ofès, enamorament...)
EL FRUIT DE LA CONSCIÈNCIA ÉS LA INÈRCIAD’ESTAR CREUAT DE BRAÇOS.
Per actuar no has de tindre dubtes: els homes d’acció confonen les causes primeres (Aristòtil), i per això actuen
Els homes intel·ligents no troben les causes primeres, ja que una els porta a una altra i així fins l’infinit.
VI
Lament per no tindre cap qualitat, encara que fora la peresa, podria definir-se amb una qualitat, però no pot.
VII
Es creu que l’home només cometactes vils perquè no coneix els seus propis interessos, i que quan els conegui esdevindrà bo i honrat. No obstant això, mai ha succeït que l’home actuï pels seus propis interessos (progrés, riquesa, etc.) i es que la tossuderia l’atrauen més que qualsevol avantatge.
Hi ha un avantatge superior que no es té en conter: EL DESSIG. Per això l’ésser humà sempre ha volgut actuar a la seua manera,impulsat pel propi desig, sigui quin sigui.
VIII
Si un dia es trobés una formula dels nostres desitjos, l’home deixaria de desitjar.
Si la raó i el desig confabulen, deixarem de desitjar perquè és impossible conservar la raó i desitjar l’absurd.
La raó només satisfà la capacitat de raonar, mentre que el desig és la manifestació de tota la vida humana. La capacitat de desitjar és el que és mésvaluós en la nostra personalitat i la nostra individualitat.
La millor definició del ésser humà: BIPEDE DESAGRAÏT. Sols hem de veure la història, que es pot dir que és de tot menys assenyada.
L’home es distingeix de la resta d’animals per la seua capacitat de maleir.
IX
L’home és un animal creador per excel·lència, s’obre camí, però potser perquè està condemnat a fer aquest camí, li ve de gustgirar cap altra banda.
Al ésser humà li agrada la destrucció i el caos per por d’aconseguir l’objectiu, ja que el que vol veritablement és el procés en si, i no l’objectiu, ja que quan l’aconsegueix ja no li queda res per fer.
A voltes l’home estima el sofriment. Estimar solament el benestar és fins i tot “indecorós”.
El sofriment és la causa de la consciència, i la consciència la causa de la...