Menorca En Vigílies De La Guerra Civil
en
vigílies
de
la
Guerra
Civil
Miquel
Àngel
Casasnovas
Camps
Historiador
Una
illa
d’esquerres?
Ha
esdevingut
un
tòpic
afirmar
que
Menorca
era,
durant
la
Segona
República,
una
illa
amb
una
hegemonia
política
d’esquerra.
És
cert,
tanmateix,
que
des
de
feia
molt
temps
el
republicanisme
havia
arrelat
amb
força
a
l’illa,
sobretot
a
la
comarca
de
Maó,
i
que
en
temps
de
la
Restauració
les
eleccions
havien
estat
guanyades
pels
candidats
republicans.
També,
en les
eleccions
del
12
d’abril
de
1931,
els
menorquins
havien
votat
majoritàriament
per
la
Conjunció
Republicanosocialista.
Ara
bé,
com
ha
assenyalat
Andreu
Murillo
(2000),
la
presència
pròpiament
socialista
dins
la
Conjunció
era
més
aviat
simbòlica,
mentre
que
els
republicans
illencs
representaven
el
centre
petitburgès.
Així
i
tot,
la
Conjunció
va
atreure
els
vots
de
la
classe
obrera,
sobretot
els
de
la
Federació
Obrera
de
Menorca
(FOM),
adscrita
a
la
UGT
des
del congrés
de
1930.
Els
anarquistes,
prou
nombrosos
a
Menorca,
estaven
vinculats
a
la
CNT,
però
sembla
que
també
molts
anaren
aquest
cop
a
votar
a
favor
de
les
candidatures
que
propugnaven
el
canvi
de
règim.
Les
eleccions
de diputats
de
28
de
juny
de
1931
van
donar
uns
resultats
similars
a
les
d’abril.
La
dreta
es
trobava
encara
desorganitzada
i
confusa
arran
del
ràpid
canvi
de
règim,
i
el
republicà
lerrouxista
ciutadellenc,
Teodor
Canet,
aconseguí
l’escó
dins
de
la
candidatura
de
la
Conjunció
Republicanosocialista
per
la
circumscripció
de
les
Balears.
Esvaït
l’entusiasme
dels
primers
moments
de
la
proclamació
de
la
República,
el
distanciament
del
Partit
Radical
respecte
dels
seus
antics
aliats
de
coalició
i
la
reorganització
de
la
dreta,
esperonada
per
la
política
reformista
del
primer
bienni,
farien
canviar
el
mapa
polític
de
Menorca.
El
republicanisme
històric
menorquí,
agrupat
entorn
de
la
Unió
Republicana,
havia quedat
vinculat
al
Partit
Radical
Historica.cat, núm. 33 (4 – 17 d’abril de 2011) ISSN: 1989 – 8347
-1-
d’Alejandro
Lerroux,
l’any
1921.
Tot
seguint
l’evolució
del
partit
al
conjunt
de
la
República,
els
lerrouxistes
illencs
es
distanciaren
dels
seus
antics socis.
Mentrestant,
els
antics
elements
monàrquics
es
reorganitzaren
en
la
Unió
de
Dretes
(març-‐abril
de
1932),
posteriorment
integrada
en
la
CEDA
de
Gil
Robles.
Els
canvis
en
el
mapa
polític
illenc
es
van
palesar
en
les
eleccions
de...
Regístrate para leer el documento completo.