Merc Rodoreda Les Olors

Mercè Rododoreda: la utilització de les olors en Mirall Trencat.

Quasi bé tots els éssers humans posseeixen cinc sentits: la vista, l’olfacte, el tacte, l’oïda i el gust. Ara bé, no tots aquests estan desenvolupats de la mateixa manera. Altres éssers vius tenen també aquests sentits per poder sobreviure en el medi. Un ésser viu que té un dels sentits manco desenvolupats, té menys possibilitatsde sobreviure en el medi. No obstant, aquest no és el cas de l’ésser humà, però és cert que una persona amb una discapacitat en algun dels sentits té menys possibilitats de dur una vida, diguem-ne “normal”.

Tothom sap que els gossos tenen l’oïda i l’olfacte molt desenvolupats, els gats hi tenen la vista; i què passa amb els humans? Doncs, tenen tots els sentits desenvolupats però endesigualtat. No podem comparar l’oïda que té un gos amb l’oïda humana ni la vista felina, capaç de veure en l’obscuritat, amb la vista humana. Els sentits s’han desenvolupat en cada espècie depenent de les necessitats específiques de cada una. Podríem dir que els humans, allà on tenim la nostra debilitat és, sens dubte, en l’olfacte. L’olfacte només ens aporta informació que ens és irrellevant: una personaque no pot olorar pot viure sense cap problema, en canvi, no podem dir el mateix, per desgràcia, d’una persona que li manca la vista.

Hem dit que el desenvolupament dels sentits s’adapta a les necessitats de l’espècie, per això, quan un humà neix amb la disfunció de l’aparell de la vista desenvolupa, podríem dir per compensar, altres sentits. Així, un cec té més desenvolupat l’olfacte que unapersona vident. Podem dir, metafòricament, que Rodoreda escriu per a un públic invident. La descripció, la narració, els diferents punts de vista, l’estil indirecte lliure... són molt importants, però només una persona amb un bon olfacte pot entendre la importància del farciment d’olors que apareixen a la novel·la Mirall Trencat.

Aquesta utilització de les olors no és exclusiu en aquest llibre deRodoreda, sinó que apareix en bona part dels seus llibres. És ben coneguda la passió de Rodoreda per a les flors influïda pel seu avi. Potser, aquesta passió va fer que ella de nina desenvolupés molt el seu olfacte i, per això, per a ella una olor val més que mil paraules (com li passa a les persones cegues).

En aquest estudi hem dividit la utilització de les olors en set criteris diferents: coma recurs poètic; per a la creació d’atmosfera i clima; com a mostra del pas del temps; les olors relacionades amb el tacte; què oloren els personatges?; què ens diuen les olors de les relacions entre els personatges?, i, finalment, altres olors que cal remarcar.

Olors com de nit (p. 130), neta de l’aire (p.140) i de joventut (p. 152) són podríem dir-ne olors “metafòriques”. És un ús metafòricperquè ni la nit, ni l’aire net, ni la joventut fan olor a cap cosa en concret. Rodoreda empra aquests mots que expressen literalment una cosa per expressar un significat semblant. No farà olor de joventut sinó que el sentiment o esperit de joventut, en aquella situació, hi serà ben present.

Sens dubte, les olors serveixen majoritàriament, en l’obra de Rodoreda, per a la creació d’ambient i declima. Més d’una vintena d’olors situen el lector en diferents espais: olor d’eucaliptus (p. 33), olor de dolç (p. 74), olor de podrit (p. 124), olor de terra seca (p. 151), olor de jardí (p. 151), olor de quitrà i de musclo (p. 226), pudor d’humitat (p. 53), pudor d’aixeta (p. 129)... Rodoreda descriu bastant els llocs, li agrada fer saber al lector on ocorre l’acció.

Sabem perfectament com és icom està estructurada la Torre de Sant Gervasi, també sabem ben bé com és el jardí de la Torre. Aquests dos espais són explicats detall per detall com si d’una fotografia es tractés; i no només com si fos una fotografia perquè també podem saber quina olor fa.

La majoria d’olors que fan referència a la creació d’ambient i de clima fan referència a la torre o al jardí, per això, ens és possible...