Metamorfosis

LeS METAMORFOSIS
















































































LLIBRE PRIMER:




Gènesi del món:




Primer de tot el planeta era una enorme massa anomenada Caos pel seu desordre. Cap element tenia un lloc assignat i tot suposava un obstacle. Fins quefinalment un déu va acabar amb tot això. Va separar del cel la terra i del terra les aigües i va continuar de manera que aquella enorme massa va quedar seccionada i distribuïda en diferent parts. Els mars s’escamparen, els vents s’esbravaren i van aparèixer rius, fonts, llacs i aiguamolls. El déu ordenà també que es formessin els camps, les valls, les muntanyes... Va dividir després la terra encinc regions. La del mig és inhabitable a causa del calor, les altres dues les cobreix una capa de neu i de gel, i entre elles hi va posar dues més a les que els hi va donar un clima que era una barreja de calor i de fred. Al damunt de tot això, les boires, núvols, trons, llamps.. Els vents no podien circular per tot arreu, de manera que cada un va anar a una direcció diferent.


Desprésd’haver unit totes les coses i haver-hi posar uns límits, els altres van començar a resplendir en el cel ja que abans estaven tapats per les tenebres. I cada ésser animat va anar a la seva regió: els astres al cel, els peixos a les aigües, el feram a la terra i els ocells a l’aire.


Faltava, però, l’home, un ser dotat d’intel·ligència. Tota aquesta terra li va donar la forma dels déustot modelant-la el fill de Jàpet, Prometeu.
I d’aquesta manera la terra va passar de ser una massa informe al que tots coneixem ara.














Les quatre edats:




En principi fou creada l’edat d’or, en què no existien ni el càstig ni la por i la gent vivia segura sense protectors. No existien tampoc armes, els soldats ni les guerres perquè elspobles vivien sempre tranquils. La verge ho donava tot i els homes collien aquells aliments que havien estat produïts sense cap exigència. La primavera era eterna i els paisatges eren plens de flors i rius.


Mentre regnava Saturn tot era perfecte, però quan aquest anà al Tàrtar, el món fou sota el poder de Júpiter i s’anomenà la generació de plata. S’escurçà el temps de primavera i completàl’any en quatre estacions. Va començar a aparèixer el fres i els vents i els homes per primer cop es posaren sota un sostre.


Vingué després la generació de bronze, on ja s’utilitzaven les armes, però no fou tan dura i cruel com la última, que s’anomenà la del ferro dur. Van desaparèixer completament la bona fe, la veritat i moltes altres virtuts i van aparèixer la violència, elsenganys, l’astúcia..Va arribar també la guerra i ningú podia confiar en ningú.








La guerra dels gegants:




Per tal que el cel no estigués més tranquil que la terra, després d’unes guerres, els gegants van intentar apoderar-se del regne celestial i van posar muntanyes una sobre l’altra fins arribar als astres. Llavors Zeus va llançar un llamp, amb el que va trencarl’Olimp i va separar dues muntanyes.


Mentrestant la Terra, plena de sang dels seus fills, va donar vida a la sant calenta i els donà l’aparença d’homes per tal que subsistís algun testimoni del seu llinatge, però tot i amb això, els déus no la van reconèixer com a raça i la van menysprear.










Licàon:




El pare Saturni es va enfadar moltíssim quan ho vaveure, tant que va convocar una assemblea. Al cel hi ha una via que brilla, anomenada Làctia, per on els déus fan camí cap a l’estatge o cap al palau reial del gran Tonant.


Es trobaven tots els déus reunits i el Pare va sacsejar tres o quatre vegades la seva terrible cabellera, amb la qual va remoure la terra, el mar i els astres i va dir que havia de destruir el llinatge mortal....