Milie ZOla Dreyfuss

Jan Domènech Vayreda
NIU: 1390557
J'Acusse


«Jo acuso» és un text que va escriure Émile Zola, publicat el dia 13 de gener de 1898, al diari L'Aurore, sobre l'Affair Dreyfus. Aquest article és una carta al President de la República Francesa Félixa Faure on l'autor fa una defensa del jove militar Alfred Dreyfus que ha estat acusat, jutjat i declarat responsable d'una traïció a laRepública. Al 1894, Alfred Dreyfus va ser acusat de ser espia pels alemanys i el seu càstig fou la degradació i la deportació a la presó de l'illa del Diable. Al 1898, Zola s'adonà que el judici no havia estat just i per això decidí intervenir-hi publicant aquesta carta.

Zola inicia l'article alertant el President que la seva imatge està sent embrutada per l'actuació «vergonyosa» d'uns militars que segonsel seu parer han actuat incorrectament. Per aquesta raó, comença amb una sèrie acusacions dirigides a aquests militars. En primer lloc acusa el coronel Du Patty du Clam de ser l'autor de l'error judicial i posteriorment per haver defensat la seva «nefasta obra al llarg de tres anys». En segon lloc acusa el general Mercier per haver-se fet còmplice del error. En tercer lloc acusa el general Billotd'haver amagat les proves evidents de la innocència del acusat. En quart lloc denuncia també el general De Boisdeffre i el general Gonse per ser còmplices de conèixer la innocència de Dreyfus i de conèixer alhora la culpabilitat del veritable espia. En cinquè lloc acusa el general De Pellieux i el comandant Ravary d'haver fet «una investigació perversa». Després acusa Belhomne, Varinard i Couard,experts en escriptures, d'haver redecorat informes fraudulents. Tot seguit acusa els serveis del Ministeri de la Guerra d'haver promogut al premsa una «abominable campanya2 per desorientar l'opinió pública i per amagar els seus errors comesos durant el procés. Finalment acusa el primer Consell de Guerra d'haver infringit el dret en condemnar a un acusat basant-se en una prova secreta i a tambéacusa el segon Consell de Guerra per haver amagat infracció i per alhora absoldre a un culpable.

Per acabar la carta, Zola informa que és conscient que per escriure aquesta carta s'arrisca a ser acusat de difamar. També exposa que no sent odi cap a ningú a qui acusa, que només ho fa per accelerar de «forma revolucionària» la veritat jurídica del cas. I finalitza explicant que el seu desig és quetot això es resolgui de la manera més justa i correcte.

A partir d'aquest article, Émile Zola, l'escriptor Octave Mirbeau, el líder socialista Jean Jaurès i el radical Georges Clemenceau van encapçalar el moviment pro-Dreyfus, és a dir, la causa dels Dreyfusards. Aquesta carta va tenir un efecte immediat ja que al mateix any el Coronel Henry va confessar ser uns dels oficials que havien participaten la manipulació de les proves i després es suïcidar. La força d'aquest article i la confessió d'aquest o ficial varen ser suficients per que es reobrís el cas de nou. Així es va repatriar dreyfus i va ser sotmès a un segon consell de guerra on fou declarat un altre cop culpable sota la pena de deu anys de presó. No obstant fou indultat pel nou President de la República Émile Loubet al setembrede 1898. Aquest gest però no li reconegué la seva innocència que fou finalment admesa l'any 1906 pel Tribunal de Cassació i a més a més rehabilitat a l'exèrcit però aquest cop només com a comandant.

L'afer Dreyfus va tenir una gran ressonància perquè va dividir França, de nou, en un moment on no estava gents cohesionada i on estava sotmesa a secessions contínues. Es pot parlar d'un període on lasocietat francesa estava constantment dividida en qüestions polítiques, culturals i religioses ja que la seva estructura d'estat era força nova, és a dir, feia relativament poc temps, que havia esdevingut una república. La Tercera República Francesa va néixer després de la derrota del segon imperi napoleònic i de la caiguda del Bonapartisme, coma manera de governar. És per tot això que es...