Mis ensayos

E.A. Wrigley, “Dos tipus de capitalisme, dos tipus de creixement”, Lectures d’Història Econòmica. Universitat de Barcelona, 2ª ed. 1996, pp. 75-80.
ESQUEMA ANALÍTIC SOBRE EL CREIXEMENT ECONÒMIC EN EL CAPITALISME
A. Smith (Investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, 1776) destaca la gran escala d’augment de la productivitat per càpita que es pot obtenirmitjançant una divisió adequada del treball (amb la paràbola del fabricant d’agulles), aplicable a les manufactures i en menor grau a l’agricultura, perquè aquesta té menys possibilitats d’especialització. D’aquí se’n deriva que:
1.1. La divisió del treball (l’especialització) implica:
a) menys autoconsum i, per tant, més accés al mercat i l’ampliació de l’àmbit mercantil.
b) l’acumulació prèvia decapital, perquè la producció no es cobra fins que es ven i, mentrestant, l’especialista ha d’haver comprat les matèries primeres (la llana, p. ex., si produeix teixits) i satisfer les seves necessitats bàsiques (alimentació, vestit, etc.).
1.2 L'increment de capital
a) Adam Smith afirma un lligam íntim entre el desplegament de capital i l'augment de la productivitat. Això provoca que:
L'acumulacióràpida de capital equival a la transformació de l'escala de productivitat total i del nivell de productivitat per treballador. Ara bé, les concentracions d'acumulació de capital es poden considerar bones si es tendeix a millorar la sort de la resta de la societat o dolentes si només beneficia a una minoria a costa de la resta.
2.Els economistes clàssics i les perspectives del salari real
a)perAdam Smith existeix una relació important entre productivitat i població, perquè aquest producte o allò que s'adquireixi amb ell guarda una proporció major o menor amb el nombre dels qui l'hauran de consumir, per tant la població estarà millor servida o pitjor.
b)Smith era defensor dels salaris alts perquè els treballador més ben alimentats rendeixen més que no pas els que passen gana, i tambéperquè un salari alt és un incentiu per treballar més i millor.
Tot i això Smith va distingir entre l'escala de la riquesa d'una nació i la seva velocitat de canvi. Encara que la riquesa nacional fos molt gran, si aquesta no augmentava, la condició del treballador era com a màxim regular. Segons Smith es pot saber si una nació avança observant la situació de l'obrer pobre, si la societat avança,l'obrer pobre es mostrarà feliç, al contrari la situació d'aquests obrer és dura en l'estat estacionari, i miserable en el decadent.
Arriba a aquesta conclusió gracies a la teoria de que totes les espècies d'animals es multipliquen segons la proporció dels seus mitjans de subsistència (això inclou l'home). Per tant els salaris només podien augmentar quan el fons de capital creixia tan ràpidamentque la demanda del treball superava l'oferta.
Smith opinava que la trajectòria característica del creixement econòmic nacional tendia a ser més asimptòtica que exponencial. Opinava que el camp per a la inversió profitosa era limitat.
D'aquí se'n deriva que:

a)Els salaris del treball i el beneficis del capital en un país que hagi exprimit al màxim els seus recursos seran probablement moltbaixos, i aquest país ja no podrà fer més progressos, però tampoc podrà anar a menys.(Holanda i Anglaterra)
Malthus i Ricardo van fer augmentar el pessimisme de Smith per les perspectives seculars dels salaris reals. Al creixement econòmic l'acompanyava el creixement demogràfic, per tant només si el creixement econòmic en general es podia augmentar juntament amb l'expansió de la producció d'aliments,els salaris reals augmentarien.
b)Tant Malthus com Ricardo, van trobar arguments que rebel·laven el concepte de rendiments marginals de la terra. L'argument de Ricardo sosté que hi ha 3 factors de producció (terra,treball,capital), un dels quals no pot augmentar (terra), per tant si es vol augmentar la producció serà necessari augmentar la inversió en capital i treball.
Les perspectives de...