Miscelania

josep carner « El meu món literari

1 de 3

http://rodoreda.wordpress.com/tag/josep-carner/

El meu món literari
Les meves petites creacions literàries

Imatges recurrents a Absència de Josep Carner
16 05 2009
Absència de Josep Carner, publicada l’any 1957, és un recull de quaranta poemes que tracten
sobre la pròpia experiència d’exili i del dol que sent l’autor degut a aquest fet.Són escrits des del
record i la nostàlgia per la seva terra. Carner durant tot el llibre utili arà una sèrie d’imatges
recurrents per a reflexionar sobre les impressions de l’exili i la possibilitat o impossibilitat de
retorn a la seva pàtria que és Catalunya.
El recull s’inicia amb el poema De Lluny estant (h p://rodoreda.wordpress.com/poemas
/dellunyestant/) amb la imatge del camí, primerpaisatge, que prendrà diferents matisos al llarg
del llibre. En aquest primer poema, l’autor utili a la imatge del camí determinat per l’article el
per a recordar la seva terra des de l’enyor que sent per ella. En canvi, en el segon poema la
imatge es transforma en un article indeterminat que mena a Carner a l’exili. És un camí
(h p://rodoreda.wordpress.com/poemas/un-cami/)nou i desconegut per al’autor, ple
d’incerteses. És també en aquest poema on el poeta converteix aquest camí en un camí interior
i, en solitud, anali a els seus pensaments i els seus propis sentiments. A Cor fidel es pot veure
clarament com el dolor per l’exili és extrem ja que va més enllà del seny, en aquest punt podem
interpretar el camí com la seva vida i la impossibilitat de tornar a la seva terra malgrat ell hointenti sap que el tros d’escala no el mena enlloc. Similar a aquesta imatge trobem també la imatge
del riu, segon paisatge, on la vida és vista com un riu que desemboca a la mar, metàfora de la
mort. Amb el riu tracta també el tema de l’esdevenir, de “tot flueix i res s’està quiet” del filòsof
Heràclit d’Efes (h p://ca.wikipedia.org/wiki/Her%C3%A0clit) conegut per la cita que afirma
que “un homeno es pot banyar dos cops en el mateix riu ja que segons ell, a l’estar tot sotmès a un canvi
continu, ni el riu ni l’home seran els mateixos el segon cop que hi passin”.1
No és d’estranyar que Carner faci referència en els seus poemes al paisatge típicament
mediterrani, que és el de la seva terra llunyana tan estimada. El primer paisatge és vegetal on
l’escriptor recorda les plantes i elsarbres de la seva regió: el romaní, la molsa, la vinya, l’aloc de
torrentera, les garrigues, els ginestars, l’arboç, el bruc i el blat. El segon paisatge és marítim
d’aquí que anomeni la cala, l’escuma, el vaixell, el timó i la xarxa del llagut de la seva
Mediterrània. Ens hem de fixar amb la imatge recurrent del pi com a símbol del poble català,
com a unitat nacional. Al fòrum de l’assignaturas’ha arribat a suggerir que és el Pi de les Tres
Branques (//ca.wikipedia.org/wiki/Pi_de_les_Tres_Branques)que “és el símbol de la unitat dels
Països Catalans: Catalunya, País Valencià i Illes Balears”2. Podem observar un diferent grau de
variació amb aquesta imatge depenent dels adjectius que acompanyen aquest arbre. En el
primer poema és un pi vivent perquè és la terra de Carner tal i com ell laté present en la seva
memòria. Al Crist vora la mar trobem els pins esmaperduts, metàfora dels catalans que han perdut
l’orientació durant el seu sojorn. Són pins que es troben arran de la mar, arran la derrota i la
desolació. Al següent poema, el de Clara nit, ja és un gran pi llampat, dos adjectius que

10/11/2012 11:44

josep carner « El meu món literari

2 de 3http://rodoreda.wordpress.com/tag/josep-carner/

signifiquen que una gran part dels catalans han quedat ferits, cremats o morts per la guerra
civil. Malgrat es pot entreveure una petita esperança de que l’idioma repoblarà el jardí desert. A
L’Altre enyor es pregunta amb delit si podrà veure les corrues de pins damunt les comes, si podrà en
un futur retornar a la seva pàtria per a retrobar-se amb els...