Mite del carro alat i vocabulari plato

Idea de bé en relació amb el Sol: Plató diu que el bé pot comparar-se amb l’objecte sensible Sol, ja que es diu que la idea de Bé té les mateixes funcions en el mon intel•ligible que el Sol en el món sensible. Sense llum, els objectes no existirien i per una altra part la idea de bé possibilita que els objectes del món intel•ligible existeixin. En conclusió, el Sol representa la idea de Bé.Idea de Bé: És la idea cúspide i objecte d’estudi suprem a la qual s’arriba mitjançant la dialèctica. No és una idea més en el món intel•ligible, sinó que és l’essència (fundament) de tota idea. És al que deu tendir tot el que hi ha en el món sensible, ja que és la causa de l’existència de les idees i la seva veritat.


Idea de bellesa: Quan Plató parla de bellesa, no s'està referintúnicament a allò que dóna plaer sensual, que agrada als sentits, sinó a tot el que causa aprovació o admiració, el que fascina i agrada en qualsevol de les seves formes. Ell distingia entre la bellesa dels objectes i cossos físics, i la bellesa de les normes i Idees. (i a elles s’accedia de la mateixa manera que el coneixement). Plató assegurava que el més bell, el més bonic que una persona podriacontemplar és la saviesa. La bellesa i el bé eren termes que considerava sinònims.
Reminiscència: és un procés en el qual l’ànima, a l’encarnar-se en un cos, ha oblidat el coneixement vertader (el de les idees) i el que ha de fer és anat recordant tot allò que ja coneix de forma innata.
Dialèctica: És el coneixement pròpiament filosòfic: el coneixement de es idees, de les coses en si mateixes, de laveritat, en la qual en el seu cim trobem el coneixement del Bé) (Camí d’ascens fins la veritat o procés racional que permet elevar-se progressivament fins el coneixement de les idees superiors).
Educació: És el pas de la ignorància al coneixement (estudi suprem). En el estat platònic té una gran importància, ja que Plató considera que la virtut és coneixement. Diu que la educació millorarànotablement als ciutadans mitjançant un procés de instrucció que consta de dos nivells: primerament, tots els ciutadans s’educaran mitjançant la gimnàstica i la música. En el següent s’estudiaran les matemàtiques fins arribar al coneixement de la dialèctica. (reservada als futurs filòsofs-rei)
En sí: Ser en sí es un rasgo que se opone a ser en otro. Los seres inteligibles son los seres “en sí” porqueson todo lo que lo que su ser les permite ser. No tienen limitaciones, como los seres “en otro” que son materiales y mutables. Se aplica a la belleza “en sí”, la justicia “en sí”, la verdad “en sí”,etc, que tienen rango de Ideas.
Essència: És allò que fa que una cosa sigui el que és. Una manera de ser constant i permanent. L’essència d’una cosa és el que una cosa és malgrat els canvis d’estat oaparença.
Estat: És una organització política i social la finalitat de la qual és promoure la virtut i la justícia tant individual com socialment. Té una estructura dividida en tres grups socials (en relació a l’ànima)Un estat serà just quan cadascun dels grups socials faci la funció que es pròpia a la seva condició natural. D’aquesta forma es garantitza l’autosuficiència de l’individu, a més amés del bé comú i la felicitat de la societat.
Estudi suprem: És el coneixement més elevat que l’ànima pot accedir. El objecte d’estudi es la Idea de Bé. Representa l’última etapa d’estudi dels governants.
Opinió: (Doxa) És un coneixement parcial (no vertader), insuficient, incomplet, corruptible, relacionat amb el món sensible. Es basa en l’experiència o sensiblitat. No és autèntic coneixement,sinó creença.
Pensament discursiu: És l'activitat pròpia de l'ànima pel qual es coneixen els objectes matemàtics. La paraula discursiu fa referència al caràcter de procés en el qual es van deduint conseqüències des d'uns principis.
Principi de tot: La Idea de Bé. És el principi de tot perquè és la causa de tots els éssers i, per això, els explica a tots. És el "principi incondicionat"...