Model comentari

TÍTOL 
LOCALITZACIÓ 
 
Pere Calders va néixer a Barcelona el 1912. Estudià per a dibuixant i s’hi dedicà
professionalment. El 1933 va estrenar-se com a contista.
L’any 1937 va allistar-se com a voluntari i l’any següent va publicar ​
Unitats de xoc​
, fruit
de les experiències de guerra i testimoni de la vida al front.
Va viure vint-i-tres anys d’exili a Mèxic on es dedicà al treball editorialcol·laborant en
les activitats culturals organitzades pels exiliats catalans. Paral·lelament, continuà
escrivint la seva obra que fou publicada tota a Catalunya. ​
Cròniques de la veritat oculta
obtingué el premi Víctor Català de 1954 i es publicà el 1955.
El 1962 tornà a Barcelona i continuà les tasques editorials i col·laborà en diverses
revistes.
L’any 1978 es representà, amb gran èxit, ​Antaviana​
, muntatge teatral a partir dels seus
contes que li atorgà el reconeixement del gran públic, més enllà dels cercles
intel·lectuals.
Calders és el contista més important de la postguerra i la seva producció es pot
considerar unitària. Hi ha un procés de maduració però no d’evolució substancial.
Calders ja havia començat a ser llegit i reconegut quan va publicar ​
Invasió subtil i altres contes​
 el 1978. 
 
Tret de “La batalla del 5 de maig”, la resta de relats d’Invasió subtil i altres contes van
ser escrits quan Calders s’havia tornat a instal·lar a Barcelona. Aquest fet ja indica que
no es tracta d’un recull merament miscel·lànic, sinó que conté una unitat temporal i
espacial: l’ésser humà i la societat —també la catalana— que el narrador troba en els
anys seixanta i setanta. Fins itot “La batalla del 5 de maig” hi té cabuda si tenim
present, com el mateix escriptor remarcà, que “sempre escrivia pensant en
Catalunya i no pas en Mèxic”.
JUSTIFICACIÓ DEL TÍTOL

ELEMENT INSÒLIT i ESTRUCTURA
Els disset contes mantenen un ordre que divideix el llibre en ​
dues parts​
ben clares: el
primer, que dóna títol al recull, i els vuit següents presenten un personatge- narrador
en primerapersona, sigui protagonista, coprotagonista o testimoni de l’acció, mentre
que els vuit restants estan escrits en tercera persona (els quatre primers) o en una
primera persona del plural /els quatre últims) que afavoreix clarament la identificació
del lector amb el punt de vista del narrador. De fet, a través dels jocs de llenguatge i de
l’ humor que destil·len els textos, el lector hi queda moltfàcilment captivat i accepta,
sense parar-se massa a pensar, la perspectiva de la veu narrativa. Aquest punt de vista
juganer i intranscendent comporta que, de retruc, tot el que pensen i fan els distints
personatges també prengui el mateix to desenfadat i sigui llegit com un divertiment.
La ​
característica​
més típica dels contes caldersians és la introducció en un marc d’acció
realista d’unelement insòlit o sorprenent que els personatges han d’intentar assumir

amb la lògica i visió pràctica de les coses. L’autor es converteix en un creador de
situacions que per al lector són inversemblants, però que en el context on apareixen
esdevenen perfectament creïbles.
La literatura pot fixar un nou codi de valors i oferir així una perspectiva diferent que
permeti contemplar la veritat oculta delmón que ens envolta.
TEMA
La literatura no és entesa com a simple evasió. La realitat és el punt de partida per a la
recreació i la seva presència és latent. S’intueix així ​
una reflexió implícita sobre la
condició de l’home , sense moralisme però denotativa d’un cert escepticisme.

NARRADOR
El punt de vista narratiu també contribueix al grau de distanciament del lector respecte
a la ficciócreada. Un simulacre d’actitud ingènua per part del narrador estableix un joc
amb el lector implícit.
La primera persona és la més apropiada. Ajuda a crear versemblança ja que els
esdeveniments vénen donats a través de la visió que en té el protagonista,
coprotagonista o testimoni de l’acció per la qual cosa depenen de la seva subjectivitat.
Calders la fa servir en els nou primers contes.
L’autor...