MODERNISME 1

El Modernisme
El Modernisme fou un ampli moviment cultural que es produí a Catalunya a finals del s. XIX i que coincidí i es relacionà amb d’altres moviments semblants que es produïren a Europa.
El Modernisme tracta d’inserir l’art a la vida social, i en aquest sentit abraça tots el camps: arquitectura, Gaudí i Domènech i Montaner; pintura, Casas i Rusiñol; literatura,Joan Maragall, Casellas,Víctor Català, etc.; escultura, Josep Llimona;mobblisme, Gaspar Homar, orfebreria, els Masriera; cartellisme, Casas, Camps, Riquer.
El Modernisme que es produí a Catalunya tingué molts punts divergents en els de la resta de països, inclosos els de parla castellana. Coincideixen en la voluntat de “modernització” i en alguns corrents estètics però divergeixen en la resta.
Quan apareix el modernisme laliteratura catalana estava dominada pels romàntics Guimerà i Verdaguer i pels naturalistes Yxart, Sardà i Oller. S’oposaren als primers per considerar-los representants d’una època passada i respectaren els naturalistes.
Fou un moviments complex i en alguns aspectes contradictori que va pretendre transformar la societat des de la cultura.

Modernisme i societat
L’aparició del Modernisme s’explicaen part, per la situació de canvi de la societat catalana de l’últim quart de segle XIX. La industrialització de Catalunya, i més concretament de Barcelona, havia comportat una sèrie de transformacions que afectaren a tota l’estructura social. La burgesia barcelonina començava a “modernitzar-se”, i aquest impuls es transmeté a tots els àmbits.

Un grup d’intel·lectuals sorgits de la mateixaburgesia s’enfrontà a la seva classe, i reclamà la modernització total i profunda de Catalunya per tal de situar-la a nivell europeu. Aquesta actitud es transformà en una sèrie de tensions amb la societat en la qual vivien i per la qual escrivien.
El s. XIX és un segle de moltes tensions socials i polítiques, és un segle de canvis constants. El 1874 es produeix la restauració borbònica (Alfons XII,fill d’Isabel II, és coronat rei) (Prim havia estat assassinat el 1870). Aquesta restauració es consolida gràcies al pacte entre els latifundistes de l’interior i els burgesos de la perifèria. Fou una època de calma i d’estabilització, en la qual s’afermà la Revolució Industrial catalana (1840-1891).

L’entesa entre les dues parts fou possible perquè:
L’intel·lectual procedia de la burgesia o hiestava vinculat: Aribau, Pere Mata, Milà i Fontanals, Guimerà ...
Aquests intel·lectuals estaven compromesos amb la Renaixença i necessitaven ajut i èxit.
La burgesia necessitava l’intel·lectual per crear estats d’opinió.
Cap al 1890, els intel·lectuals, ja havien consolidat la Renaixença i els burgesos, la Revolució Industrial, i en aquest moment, a Catalunya es produeix una forta crisi provocadaper:
Al camp, havia aparegut la fil·loxera, el que provocà un èxode de persones cap a les ciutats (Barcelona, Reus, ..) que s’havien industrialitzat i que s’engrandiren ràpidament. Aquest fet provocà l’aparició d’un subproletariat inadaptat.
Una forta crisi financera que es veié agreujada per la guerra de les colònies (Cuba; Marroc ...), provocà una disminució en la producció i un augment de l’aturi, conseqüentment, conduí a una inestabilitat social i política. Del període 1892-1897, està ple d’atemptats anarquistes.
Al costat d’aquests fets hi hagué la crisi de confiança en el progrés científic i tècnic que aleshores envaïa Europa i que comportà la pèrdua de confiança en la “Raó”. Sorgeixen filosofies irracionalistes i els artistes es refugien en els seu món interior i en la fantasia.
Totplegat portà en els anys 90 a la ruptura i l’enfrontament entre els intel·lectuals i la societat burgesa que rebutjà el nou art i l’artista en sortí malparat. Aleshores es refugià en l’art que es convertí en una mena de religió i caigué en la bohèmia.
En la primera dècada del s. XX s’establí un nou pacte artista-societat que, d’una banda, permeté la consolidació de la filosofia modernista, i...