mon islamic
Páginas: 5 (1212 palabras)
Publicado: 29 de octubre de 2013
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL MÓN ISLÀMIC A L’EDAT MITJANA
La península Aràbiga
El món islàmic va sorgir al començament del segle VII en la Península Aràbiga, situada en l'extrem oriental del Mediterrani, i en la porta d'Orient. Gràcies a aquesta ubicació, era lloc de passada de les més importants rutes comercials de l'època.
A pesar dels deserts, que cobrien gran part de la península,habitats majoritàriament per tribus nòmades, en els litorals del mar Roig, el mar d'Aràbia i el Golf Pèrsic havia zones de gran fertilitat agrícola, que van ser bressol de les primeres civilitzacions semites. En aquestes franges litorals es van desenvolupar les principals ciutats àrabs, com La Meca.
Les tribus de la península eren fonamentalment politeistes; no obstant això, existien en la zonaun monoteisme subjacent, el déu del qual era Al·là.
Mahoma, l'enviat de Déu
Mahoma (en àrab Muhammad, “l'enviat de Déu) va néixer en La Meca. Allí, la seva família custodiava la Kaaba o Pedra Negra, que, segons la tradició, Ibrahim havia construït per a congregar a tota la humanitat, i que des d'antic havia estat adorada per tribus àrabs politeistes.
A partir de l'any 611, Mahoma vatenir visions en les quals l’arcàngel Gabriel li assenyalava com nabí (profeta) escollit per Déu, i ja en el 614, com rasul (missatger).
Va començar llavors a predicar en el seu cercle familiar, i més tard en La Meca. La por dels mercaders que desapareguessin les peregrinacions a la Kaaba, i amb això els seus negocis, els va dur a perseguir a Mahoma, forçant la seva fugida a Iatrib, la futuraMedina. L'any 622, data d'aquesta hègira (fugida), es considera l'inici de l'expansió de l'Islam i l'inici del seu calendari.
En els anys següents, Mahoma va convertir a les tribus àrabs, cohesionant-les per mitjà d'una religió que comprometia als fidels tant en el plànol espiritual com en el social i el polític. Es va formar així un règim teocràtic.
L'islam
Mahoma va recuperar elmonoteisme del poble àrab i va desenvolupar l'islam, una de les grans religions monoteistes abrahàmicas, juntament amb el judaisme i el cristianisme. Així, les tres religions comparteixen la figura d'Abraham (Ibrahim per als musulmans, pare d'Israel per als jueus i cristians per la descendència del seu fill Isaac, i pare dels àrabs per als musulmans, pel seu fill Ismael.
“Islam” significa submissió aDéu, pel que la religió ha de regular tota la vida del musulmà o muslim (“el qual s'adhereix a l’ islam”). La seva llei la formen la sharia (“la vida recta”), indicada en el seu llibre sagrat, l'Alcorà, i la sunna o manera d'obrar de Mahoma. Aquests principis s'hagin consignats en la hadith (tradició).
La successió de Mahoma i la ràpida expansió de l'islam
En el 632, el califa (successor deMahoma) Abu Bakr va organitzar un exèrcit i va iniciar la yihad (“Acte d'autodefensa”) que va estendre l'islam per Pèrsia i part del territori bizantí. El control sobre les rutes comercials va afavorir aquesta expansió.
Durant el tercer califat, el de Alí, cosí i gendre de Mahoma, es van produir enfrontaments interns que van culminar en l’escissió dels seus partidaris, els chiíes, dels suníes(partidaris de la tradició). En l'any 661, es va proclamar el nou califat omeia, amb capital a Damasc.
En l'any 711, els omeies van entrar en la Península Ibèrica i la van ocupar pràcticament en la seva totalitat en tot just tres anys, gràcies a la debilitat dels visigots, l'habilitat militar i política de Musa, governador de Ifriquiya /actual Magrib), i del seu general, Tariq. Va néixer aixíAl-Andalus.
En el 750, la família abassí va enderrocar al califat omeia, i en el 762 van traslladar la capital a Bagdad. L'únic omeia supervivent, Abderraman, es va refugiar en Al-Andalus on va fundar l'emirat omeia independent, en el 756 .
Així, a la fi del segle VII, en poc més d'una centúria, l'islam havia arribat a el sud de França i els confinis de la Índia.
La disgregació del...
La península Aràbiga
El món islàmic va sorgir al començament del segle VII en la Península Aràbiga, situada en l'extrem oriental del Mediterrani, i en la porta d'Orient. Gràcies a aquesta ubicació, era lloc de passada de les més importants rutes comercials de l'època.
A pesar dels deserts, que cobrien gran part de la península,habitats majoritàriament per tribus nòmades, en els litorals del mar Roig, el mar d'Aràbia i el Golf Pèrsic havia zones de gran fertilitat agrícola, que van ser bressol de les primeres civilitzacions semites. En aquestes franges litorals es van desenvolupar les principals ciutats àrabs, com La Meca.
Les tribus de la península eren fonamentalment politeistes; no obstant això, existien en la zonaun monoteisme subjacent, el déu del qual era Al·là.
Mahoma, l'enviat de Déu
Mahoma (en àrab Muhammad, “l'enviat de Déu) va néixer en La Meca. Allí, la seva família custodiava la Kaaba o Pedra Negra, que, segons la tradició, Ibrahim havia construït per a congregar a tota la humanitat, i que des d'antic havia estat adorada per tribus àrabs politeistes.
A partir de l'any 611, Mahoma vatenir visions en les quals l’arcàngel Gabriel li assenyalava com nabí (profeta) escollit per Déu, i ja en el 614, com rasul (missatger).
Va començar llavors a predicar en el seu cercle familiar, i més tard en La Meca. La por dels mercaders que desapareguessin les peregrinacions a la Kaaba, i amb això els seus negocis, els va dur a perseguir a Mahoma, forçant la seva fugida a Iatrib, la futuraMedina. L'any 622, data d'aquesta hègira (fugida), es considera l'inici de l'expansió de l'Islam i l'inici del seu calendari.
En els anys següents, Mahoma va convertir a les tribus àrabs, cohesionant-les per mitjà d'una religió que comprometia als fidels tant en el plànol espiritual com en el social i el polític. Es va formar així un règim teocràtic.
L'islam
Mahoma va recuperar elmonoteisme del poble àrab i va desenvolupar l'islam, una de les grans religions monoteistes abrahàmicas, juntament amb el judaisme i el cristianisme. Així, les tres religions comparteixen la figura d'Abraham (Ibrahim per als musulmans, pare d'Israel per als jueus i cristians per la descendència del seu fill Isaac, i pare dels àrabs per als musulmans, pel seu fill Ismael.
“Islam” significa submissió aDéu, pel que la religió ha de regular tota la vida del musulmà o muslim (“el qual s'adhereix a l’ islam”). La seva llei la formen la sharia (“la vida recta”), indicada en el seu llibre sagrat, l'Alcorà, i la sunna o manera d'obrar de Mahoma. Aquests principis s'hagin consignats en la hadith (tradició).
La successió de Mahoma i la ràpida expansió de l'islam
En el 632, el califa (successor deMahoma) Abu Bakr va organitzar un exèrcit i va iniciar la yihad (“Acte d'autodefensa”) que va estendre l'islam per Pèrsia i part del territori bizantí. El control sobre les rutes comercials va afavorir aquesta expansió.
Durant el tercer califat, el de Alí, cosí i gendre de Mahoma, es van produir enfrontaments interns que van culminar en l’escissió dels seus partidaris, els chiíes, dels suníes(partidaris de la tradició). En l'any 661, es va proclamar el nou califat omeia, amb capital a Damasc.
En l'any 711, els omeies van entrar en la Península Ibèrica i la van ocupar pràcticament en la seva totalitat en tot just tres anys, gràcies a la debilitat dels visigots, l'habilitat militar i política de Musa, governador de Ifriquiya /actual Magrib), i del seu general, Tariq. Va néixer aixíAl-Andalus.
En el 750, la família abassí va enderrocar al califat omeia, i en el 762 van traslladar la capital a Bagdad. L'únic omeia supervivent, Abderraman, es va refugiar en Al-Andalus on va fundar l'emirat omeia independent, en el 756 .
Així, a la fi del segle VII, en poc més d'una centúria, l'islam havia arribat a el sud de França i els confinis de la Índia.
La disgregació del...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.