Monoparentalitat. Anàlisis dels discursos

Anàlisis dels discursos:
Per elaborar aquest anàlisi començarem amb la perspectiva dels alumnes ja que son els principals afectats en aquest problema. Sobretot ens fixarem en la opinió dels que ja han patit el fracàs o l’abandonament escolar, la seva forma de percebre’l i els motius als quals l’atribueixen .
Començarem fixant-nos en els motius als quals al·ludeixen els alumnes. El principalmotiu per el qual els alumnes abandonen els estudis és per l’atractiu del treball que et permet guanyar diners i sentir-se més lliure (és podria interpretar com una forma d’escapar del control paternal, un desig comú en gran part del col·lectiu adolescent). En el cas dels immigrants a aquest fet és suma les ganes de tenir el que tenen la majoria d’alumnes locals i veuen el mercat laboral laforma més ràpida d’aconseguir-ho. Un altra motiu molt anomenat és el fet de no veure una rendibilitat a curt termini d’una educació que requereix molt anys. En aquest sentit esta bastant estesa la idea de que si no aspires a una educació universitària no et valen la pena els esforços de manera que el millor es deixar-ho quan abans millor, la causa principal d’aquest fer es el poc valor social quese’ls hi dona al graus (tot i que en els últims anys a millorat molt el seu prestigi social) o de la poca informació (de la qual alguns alumnes es queixen) rebuda sobre els graus durant la secundaria (tot i que també és un tema que esta canviant en els últims anys). Un altre motiu important, sobretot per el fet de nomes ser percebut com a tal per els alumnes és el canvi de la primària a la secundariai les relacions alumne-professor que planteja ja que molts es senten abandonats (en comparació al tractament rebut la primària) en un nou entorn on es perceben com ignorats en comparació amb els alumnes mes brillants acadèmicament. Per els alumnes d’escoles concertades aquest fet no suposa un problema ja que al no canviar de centre el canvi no es percebut o ho és en menor grau. Altres factorsmenys al·ludits i sobretot en segon terme son els grups de diversificació (o grups de reforç) que son valorats per l’alumnat com a mesures de segregació i propicien la estigmatització del grup com a menys intel·ligents i el professorat que sovint és considera un factor però en pocs casos el principal. En canvi les associacions de pares i mares (que teòricament representen la posició de lesfamílies) veuen aquet factor molt més rellevant com és pot comprovar al analitzar les propostes proposades (ex: reduir les vacances del professorat). Aquest col·lectiu pensa que les principals causes o els principals motius de l’abandonament escolar és en primer lloc una mala gestió per part del estat, al·ludint per exemple al fet d’una legislació tan canviant que no permet que cap d’elles “faci arrels”en el sistema i en segon (a la qual ja fèiem referencia unes línies més amunt) el professorat per raons d’allò més diverses. Per la majoria d’aquest sector l’escola hauria de poder compensar les desigualtats social i garantir un ensenyament realment igualitari . Un problema que sorgeix al considerar les associacions de pares i mares com a la visió de les famílies es que totes aquelles persones queno estan integrades en aquestes quedaran excloses de l’anàlisi. Tot i així, amb la informació disponible e considerat més pràctica aquesta interpretació.
Per el professorat les principals causes que porten a l’abandonament escolar son en primer terme el context familiar (fent referencia a la classe social però posant l’accent en el valor que la cada família dona als estudis) com també és moltimportant el barri i el grup d’iguals (en els quals és mou l’alumnat) ja que la pressió per no destacar entre els iguals pot exercir molta pressió en les edats en les que s’acostuma a donar aquest fet. Aquesta pressió també mencionada per l’alumnat pot tenir una cara negativa però no son pocs els casos en els quals el fenomen s’inverteix i la pressió dels iguals motiva i no al reves a l’hora...