montaje

INTRODUCCIÓ AL CINEMA I LA TELEVISIÓ

Anàlisis dels rimes 10minuts .
Woody- Allen Annie Hall
Finals del 70, li van donar un , dos o tres Oscars, haver que podem dir.
Que li veiem de bo i de dolent. Autentica obra mestre del cinema contemporani, d’una modernitat molt gran. Quantes coses que veiem a la tv ens recorda això.
Complexitat en la relació amb l’espectador, tractament de l’espai iel temps. Apareix ell del futur al passat. Elements del passat interactuen amb el present.
Una narració comença amb l’autor, director parlen el personatge principal. La escrit i dirigida i comença el primer pla el senyo parlant-te a tu.
Any 77-78 aportacions que el director començava a fer. El director i protagonista ens parla a nosaltres.
Espai i temps narratiu. Cinema especatcle començava arecuperar el mercat. Impacte enorme, públic va veure un joc novedos amb l’espai i el temps i resultava divertit. Ens fa les confessions sense quedar-se dintre del pla. Des de dins de la ficció surt i ens parla a nosaltres. Es d’una novetat i vanguardisme de molta importància. I importància pels nous registres del classicisme.
La tv ha anat recuperant allò que el cine ha anat creant i donant de si.Després ens sentim confortables quan el narrador ens parla en off.
Pla de record absolutament ficció, clàssic. Ens explica uns records que te.
Gest que una persona et fa un saludo a la camara, que nou es això, de la ficció gràfica ens digues jo no soc ningú si tu no em mires.
Comèdia d’un enorme Vanguardisme. Joc narratiu sobre el temps, un professor, després un altre, en un mateix pla fentla classe per mostrar com passa el temps.
Després es mostra la veu en off i veiem assistim als records seus de la classe.
El veiem a ell de gran però en el temps del passat.
Dos temps en un sol pla ( en el passat) i interlocuten en aquell pla.
Fa parlar als nens com si estiguessin dient el futur.
Cine de finals de segle buscava formes per renovar.
No identifiquem qui diu el diàleg i el veiemal final de la profunditat de camp fins que arribin al pla, no es mou.
Com col·locar en pantalla el que ens passa a nosaltres
Introdueix formes d’una forma canviant i la temàtica va de la seducció , el joc entre sexes, la preocupació de la parella, que es ala parella, cap on va

2 pel·lícula. Lenta i avorrida.

Antes de amanecer

Replica al tren amb el pla contra pla mentre discuteixen.Pla seqüencia. Col·loca la càmera i manté la conversa fixe sens intervenir en el temps. Quant les anteriors eren normals. Li dona un to més real
Com representa la realitat duna manera més real. Afecta en que et fixis més en el que esta parlant.

2-12-2013

Trilogia director té la paciència per esperar-se nou anys i després fer a continuació.

El director agafa els ,mateixos personatgesquan ja son pares de família. S’hauria d’estudiar per gent que vol narrar histories realistes i que et toquen d’a prop. D’alguna manera el narrador i director a volgut fer un respecte cronològic inclús del pas del temps no només li interessa. Registra a la pel·lícula el pas del temps. Pel·lícula narrativa i
Narrador s’ha prestat a fer uns canvis no només pel pas del temps

La segona part elstrobem realment i cronològicament. 9 anys de ficció i reals que han passat per el físic.

Primera part acaba en que ells dos ell torna a la seva vida a eeuu. Arriba a europa i presenta un llibre ser. lo important per voler narrar coses audiovisuals es voler dir coses. Lo important es tenir clar que vols dir i com ho vols dir. Construcció també del narrador. Mostra com son els personatges. Escriureuns bons diàlegs
Tota la pel·lícula es igual, diàlegs passejant...
No te res de diferent, es monòton, però hi ha alguna cosa de com i perquè ho diuen que de monòton i lent no te res.
Deixa que l’espectador es construeixi un final. El director opta per acabar de manera fosca quan no queda clar on i com acaba. Noi decideix quedar-se a Paris i l al pelicula acaba així tal qual
Richard...