musulmanes
L’economia de la civilització musulmana a l'Edat Mitjana es basava enl’agricultura irrigada i la ramaderia (van difondre per Occident el regafiu i el conreu de l’arròs, el cotò, la canya de sucre i fruites) encara que les activitats urbanes (comerç i artesanía) tenien granimportancia sent les ciutats el centre de la vida islámica. Les principals ciutats (Còrdova, Alexandria, Damasc i Bagdad) constituien punts claus d'un important comerc internacional de mercaderiesde luxe (teixits de seda i cotó, materials per l’orfebreria, cuirs, perfums, especies, vori, or i esclaus) entre Orient i Occident ( l'Europa mediterrania, Africa, i Asia). Degut a aquestesextenses relacions també va intervenir en la difusió per Occident de coneixements científics, tècnics i filosòfics sintetitzar elements indis, perses xinesos, grecs i llatins. La societat musulmana erajerarquitzada estamental. El grup majoritari eren els pagesos i n'hi havia una important classe mitjana que hi vivia a les ciutats, la classe dominant eren els terratinents. El sistema polític sotael califat era un monarquia absoluta ja que el califa tenia el poder polític i també era el cap religiós.
Els comerços estaven separats per oficis o per tipus de mercaderies, de manera que elclient tenia la possibilitat de comparar preus i de comprovar les diferències de qualitat. A més, el vigilant del mercat, tenia la missió d'impedir el frau, com ara la utilització de mesures i pesosfalsos. Dins d'aquest barri havia edificis destinats al comerç i en què els comerciants estrangers podien emmagatzemar i vendre les seves mercaderies. En els seus patis interiors, que erenaccessibles des del carrer a través d'una gran porta, havia estables per als animals de càrrega, magatzems, locals comercials i sales d'estar per als comerciants.
muchas gracias por vuestra ayuda...
Regístrate para leer el documento completo.