Música (En Català)

Música


«El cant dels àngels» obra de William Bouguereau (Segle XIX). Sovint, a la cultura europea, la música ha estat associada a allò celestial
La música és l'art que es manifesta enl'organització dels sons i els silencis en el temps. És l'art de la generació, manipulació i combinació —en simultaneïtat o en successió— dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca dela bellesa formal i/o de l'expressió d'emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d'unitat, continuïtat i coherència.
Les seves manifestacions s'acostumen a sotmetre adictats que tenen validesa dins d'un context cultural concret, tot i que des del segle XVIII s'ha dit sovint que la música és un llenguatge universal, idea que ja es troba en el poeta Samuel Rogers, enChristopher North[1] i en Carl Maria von Weber[2] (aquests darrers ja en ple Romanticisme). Habitualment aquestes normes són les de la melodia i les del ritme (i del timbre); i a les societatsoccidentals, també les de l'harmonia.
En algunes manifestacions musicals no s'aprecia una voluntat veritablement artística —entesa com a vinculació a uns principis estètics, voluntat de sotmetre l'espectador /oient a una experiència estètica—; per tant, existeixen manifestacions musicals que són més aviat formes de comunicació i manifestacions culturals no necessàriament (ni prioritàriament) artístiques.La primera voluntat de la música no sempre és l'artística.
Com a art sonora, requereix de dos moments o processos creatius per viatjar del creador al receptor o oient: la composició i lainterpretació. Malgrat que en alguns casos —com la improvisació— ambdós poden estar indissolublement units, no per això deixen de ser dues fases diferents però del tot necessàries, àdhuc en els repertoristradicionals.
La música ha acompanyat les societats humanes des dels seus orígens, amb formes, funcions, manifestacions i productes molt diversos, segons cada context i moment. L'expressió musical és una...