nada
Com a conseqüencia Franco va cessar el Govern i va nomenar un altre. Fragairibarne i dotze ministres van sortir del govern i implantà un governs monocolor de tecnócrates. El vice-precident del Govern era l'almirall Luis Carrero Blanco.La guitarra és un instrumentmusical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó,dividit en dinou compartiments o trasts. El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el llaüt àrab. És possible que la unió de la cítara i el llaüt afavorissin elposterior desenvolupament de l'instrument.
A mitjans del segle XIV apareix esmentada a la cort del príncep Joan (nascut el 1350).[1][2] Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa al'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular. El primer tractat de guitarra aparegué el 1586 i fou obra del català Joan Carles Amat. Elsegle XVII fou un període de decadència, i no és fins ben entrat el segle XVIII que Manuel Garcia (conegut com el Pare Basili) la introduí en els ambients aristocràtics. Entre els seusdeixebles es destaquen Ferran Sors i Dionisio Aguado; a Itàlia fou cultivada per Mauro Giuliani (1781-1828) i a Madrid, per Boccherini. El fundador de l'escola moderna fou Francesc Tàrrega. Altresvirtuosos catalans del segle XX són Miquel Llobet, Daniel Forteza, Emili Pujol, Alfred Romea i Gracià Tarragó i, a la resta de l'estat espanyol, Andrés Segovia i Regino Sainz de la Maza.[3]
Regístrate para leer el documento completo.