Nada

HISTÒRIA
La civilització egípcia va sorgir del nord-est d’Àfrica fa uns 5.000 anys i es va desenvolupar al llarg del riu Nil. Van destacar tres grans períodes: L’Imperi Antic, el mitjà i el nou. Tots ells van acabar amb una crisi. Després del tercer període, hi va haver una decadència que va portar a Egipte a ser una més de les províncies del Imperi Romà.
L’Imperi Antic, va des de 2686 aCal 2181 aC Egipte es va convertir un gran estat. Aquest període es va iniciar amb la dinastia III i va acabar amb la X. Consolidat l’Alt i el Baix Egipte, l’estat es va organitzar en una monarquia i va posar la capital a Memfis. En morir-se el faraó Fiope II, es va iniciar la primera crisi.
L’Imperi Mig, (del 2133 aC al 1786 aC), les dinasties van anar des de la XI fins a la XVII, i la capital esva canviar a Tebes. El que destaca d’aquesta etapa és l’esforç per restaurar el sistema polític i administratiu. L’Imperi Mig va ser una època d’esplendor, en el aspecte econòmic i en el cultural. Es van restablir les relacions comercials a l’exterior, van haver-hi expedicions per a controlar territoris que s’havien independitzat, com ara Núbia. Durant la dinastia XIII es va produir un nou procésde desintegració del poder central iniciant-se una segona crisi. De faraons destaquen Menthuhotep II Sesostris III i Amenenmahat III.
L’Imperi Nou, va transcórrer en el 1552 aC i el 1069 aC. Hi ha haver tres dinasties: la XVIII, la XIX I XX. Probablement la característica més notable va ser el constant estat en guerra. Els faraons van guanyar molt de poder i van sortir molt centres de poder,que al final van causar lluites internes i, per últim, la fi de l’imperi. Destaquen els faraons Hatshesut, Tutmosis III, Akhenaton, Tutankhmon i Ransès II. L’última reina de la dinastia Làgida,( fundada per Ptolomeo) Cleòpatra va ser derrotada per l’imperi Romà i d’aquesta manera Egipte va passar a ser una província més del Imperi Romà.

ORGANITZACIÓ SOCIAL
La societat es dividida enprivilegiats: els nobles i els sacerdots, i no privilegiats: pagesos, artesans, comerciants, servents i esclaus. També hi havia els escribes, eren uns alts funcionaris que, malgrat no poder ser considerats pels privilegiats, gaudien de poder i prestigi. Però per sobre de tot, manava un faraó, que era el rei. Aquests dictaven lleis, governaven el país, eren propietaris de la major part de les terres, dirigienl’exèrcit i vivien envoltats de riqueses, servents i esclaus.
Les egípcies gaudien d’alguns drets, com: heretar, tenir propietats, vendre i comprar bens i divorciar-se. La seva funció principal era la cura de la llar i dels fills. Va haver-hi dones que van governar com a faraó.
La vida dels egipcis estava regulada pel ritme de les aigües del riu. Cada any, de juny a setembre el riu experimentavauna espectacular crescuda de cabal, es desbordava, i inundava les ribes, deixant un fang molt fèrtil per poder sembrar. Els egipcis ho anomenaven . A partir de febrer començava la sequera. Les terres negres se situaven al voltant del riu, sent una petita part. També existien les terres vermelles, que eren immenses planes de desert, on no es podia cultivar. Els egipcis edificaven a les ribes delriu, sabent el perill que corrien si es desbordava, però temien el desert.

ART, ARQUITECTURA I RELIGIÓ
L’art egipci estava molt influït per la religió i, sobretot, per la creença en la vida després de la mort. Per això diem que la majoria d’obres d’art egipci tenien una utilitat i un sentiment màgic i religiós. D’aquesta manera, els egipcis van edificar temples perquè fossin els habitatges delsdéus i tombes per als difunts. Després van decorar els temples i les tombes amb escultures i pintures que representaven els difunts, els déus i diverses cerimònies i ritus. Altres obres d’art tenien un sentit polític. Per exemple, elaboraven estàtues enormes i pintures dels faraons per a demostrar el seu poder.
L’arquitectura: un dels elements que més s’identifiquen amb l’antic Egipte són les...